(Aquesta entrada la vaig escriure en calent el dia que vam pirar del DF, fins a dia d'avui el meu amor envers Tenotichtlán perdura)
DF és sinónim d'estrès. No per res competeix amb Nova York i Tokio com a ciutat més poblada del món amb els seus 30 mil·lions d'habitants, contant els suburbis. Un país dins un país on ens hi hem aturat una setmana.
L'embargadura de la ciutat es nota només a l'entrar, on t'estàs tranquilament 1h entre que veus el típic "Bienvenidos al DF" i arribes al centre. Lo bo de ser tant gran és que hi pots fer de tot. Hem vist interessants museus com el d'Antropologia, barris bohemis com Coyoacán, santuaris (la Vírgen de Guadalupe), mercats, ciutats universitàries, llacs (Xochimilco), parcs (Chapultepec) i fins i tot acampades d'indignats (de profes davant una reforma educativa). Tot això sota una lleu però constant pluja i immersos
Ho confeso, m'he enamorat bastant del DF. M'encanta el ritme frenètic que té molt a l'estil carrers vietnamites o xinesos, també el seu rotllo pseudo-cultureta i que sigui l'únic lloc del món on a part d'haver-hi emos teenagers, hi ha emos adults tenyits de lila xd. No és una ciutat apte per tothom: pot ser perillosa en segons quins barris, sovint fa un temps de merda i està colapsada a nivell de gent i trànsit però hi podria viure una temporada fàcilment, és més, m'agradaria. Vaig sortir dient pestes de les capitals llatinoamericanes, doncs DF no és així, li dona mil voltes a Buenos Aires, La Paz, Santiago i Bogotà juntes, potser perquè té més historia que aquestes, potser perquè se les dóna de capital cultural de Llatinoamèrica o potser per la barreja de gents que hi trobes, el fet és que és una capital a l'altura del que ofereix el seu país, cosa que no poden dir les altres.
***QUE VIVA EL DF COJONES YA!!!***
