miércoles, 22 de agosto de 2012

Notes a peu d'Altiplà

Reflexionant des de terres inques m'he donat compte que en el tinter bolivia m'he deixat bastantes coses dignes de mencionar: 

Mal de Puna. El mal d'altura no és exclusiu de Bolívia però ja que més de mig país esta per sobre els 3000 metres vulguis o no ens ha afectat i de fet, va ser entrar al país andí pels Salars d'Uyuni (on vam arribar als 4900 metres) i ho ja ho vem notar. Mals de cap, mocs ressecs amb sang i la capacitat pulmonar d'una iaia amb asma. Efectivament, qualsevol esforç mínim com saltar o fer un petit spring et cansa com si haguessis fet una marató. Però també es veritat que als pocs dies t'acostumes a l'altura i tot i que segueixes cansant-te fàcilment la resta d'efectes negatius desapareixen. La veritat és que pensava que seria més xungo, calculant que hem estat unes 3 setmanes per sobre els 2500 metres (entre Xile, Bolivia i Perú) el balanç és de 1-2 dies algo malament per l'altura. De tota manera i per evitar aquest mal, teniem la fulla de coca de la qual sobretot jo i l'alba n'hem fet bastat d'ús. La fulla et treu la gana, t'evita el mareig i t'empana una mica. Hi ha molta afició a Bolivia on la penya mastega boles exagerades fins al punt d'observar bastants yonkies de fulla. 

Cholitas. De les cholitas ja n'he parlat pero com en sóc tant fan com dels yorgos de Rapa Nui, en tornare a parlar. Són les dones del món rural vestides amb faltes llargues de colors esperpéntics (polleras), barrets variopints (depenent de la regió) i trenes llargues i negres. Les trobes treballant a les obres públiques, cuinant dinars en paradetes callejeres o fins i tot fent videoclips. Donen molt de color a les ciutats bolivianes al punt que sense elles les ciutats quedarien soses. Al Perú també se'n veuen pero amb vestuari menys vistós i descafeintat. 

Paganisme. El tema religiós a Bolivia és bastant curiós. Les esglesies estan bastant plenes pero al cristianisme li han fotut tal xute de rituals i símbols precolombins que en prou feines es reconeix. Així, la Pacha Mama (mare terra pels indígenes) s'identifica amb la Verge Maria i les pregaries són dirigides molts cops per pseudo-xamans armats amb incens. Als sants sels hi ofrena amb menjars i bitllets falsos (com ho fan els budistes amb el Buda) i no és extrany trobar rosaris, estampetes  i ciris compartint mostradors amb embrions de llama i altres elements més propis de la bruixeria andina. A Copacabana, al llac Titicaca, vaig fer el meu particular pelegrinatge a un turó on suposadament hi va apareixer la Verge i en efecte, es comprova que hi ha molta fe (estava a petar de fidels) pero que la manera com la gent resava no és precisament ortodoxa. Si la Inquisició aixeques el cap tindria bastanta feina per l'Altipla....

Cholita amb abuelos a Uyuni

martes, 14 de agosto de 2012

Un gringo en La Paz

 (Explicació del segon dia passat a La Paz, llibreta en mà apuntant al moment tot el que passava. La redacció potser no serà tant treballada com altres entrades pero sí més realista. A tot això estem ja al Perú a punt de fer el Machu Pichu...)

7.00 Em llevo, Buenos Dias La Paz

7.15 Esmorzo amb la Gloria i em despedeixo d'ella, del Toni i de l'Alba que marxen d'excurcio a les ruines de Tiwanako. Me'n torno a dormir amb la panxa plena. 

10.00 Em llevo altre cop, Buenos Dias La Paz.

10.20 Nomes sortir al carrer, es para davant meu una combi que obre la porta i un tiu em crida en tota la cara A CEJAS!!! A SAN PEDRO!! (districtes de La Paz). 2 bolivians fan un spring per fotre-s'hi dins, ja que el conductor ha decidit arrancar abans de que els interessats entrin. El trànsit és semblant al de les ciutats del sudest asiàtic, per creuar carrers poc a poc i quan es pugui...

10.35 Cual abuela octogenaria, acabo asfixiat despres de pujar una merda de carrer escalonat, estil els del Carmel. I això que m'he parat dos cops mentre pujava. Es noten els 3600 metres...

10.45 Em trobo Francesc Macià versió boliviana, mateix bigoti, pentinat, xaleco de llana etc. pero mes fosquet i baixet.

10.55 Visito el Museu del Litoral bolivià, és a dir, museu sobre el territori coster d'Atacama que Bolivia va perdre contra Xile. Esbrino que els bolivians han perdut totes les guerres on han participat, purs catalans. I a vegades contra grans potencies com el Paraguai....

11.40 Visito la casa de Don Pedro Murilllo, el cabdill de la rebelió de La Paz contra els pèrfids espanyols el 1809. L'heroi de la ciutat va acabar penjat al cap de poc...

12.30 M'assalta pel carrer un tiu amb passamuntanyes. És habitual, són els limpiabotas que a La Paz van amb aquestes pintes. 

13.25 Dino al mercat subterrani, a una de les desenes de casetes de cholites que fan dinars. No pots elegir l'àpat pero ja m'esta bé: sopa de verdures i fideus + un plat de milanesa amb papes, arros i platan fregit. Tot per 7 bolivianos (70 centims). En una única taula de 2 m de llargada ens amuntonavem 13 bolivians i jo. El del meu davant em comença  a parlar  en angles i al contestar-li en castellà es queda pillat. S'interessa per les meves ferides de guerra de les mans i m'ensenya les seves. Que emotiu, ensenyant cicatrius corporals als altres 12 acompanyants mentre dinen. 

14.10 Em foto un batut de platan per 4 bolivians (50 centims) per baixar-ho tot. Recordo la meva etapa de yonkie batutil al Vietnam. 

14.20 M'assento a les "graditas de San Francisco" (unes escales davant davant la Plaça San Francisco). Som com mes de 50 persones assentades sense gaire cosa a fer. A l'esquerra meva hi ha un abuelete menjant un gelat. A darrere un tiu de mitjana edat que ensenya els seus mitjons a cuadres al estar descalsat fent la siesta. Davant, una nórdica moderna dibuixant l'estampa. I a la meva dreta 4 cinquentons amb barrets de gangster que tenen un acalorat debat en quechua o aymara. 

14.50 Apareix una cholita amb barret de palla amb flors i es dirigeix al abuelete del gelat en el que podria ser una primera cita. L'abuelete no es mama el dit i al cap de poc els dos desapareixen.

15.30 Apareix un venedor de bolis cridant a viva veu en quechua o aymara algo del pal "compreu els autènitcs i inimitables bolis de colors!". Els cinquentons li compren un i el venedor comença un monóleg sobre la importancia de saber escriure i calcular i que la capacitat d'aprenentatge dels bolivians s'esta perdent. Els cinquentons li responen que Bolivia s'esta anant a la merda i que tiempos pasados fueron mejores. Total, el parlament bolivià a les graditas de San Francisco. 

15.50 Considero que ja tinc un color gamba important, marxo de les graditas i vaig cap al hostel a veure si la trouppe ja ha tornat de l'excursió.

16.20 M'enfrento a una barba de mes i mig amb unes tisoretes d'ungles i una fulla d'afeitar.

17.00 Ja no tinc barba.

(poc més interessant he fet així que finalitzo la crònica aquí)

lunes, 6 de agosto de 2012

Oda a Sucre

OOH Sucre!! Capital que sembles poble, ciutat de patriotes enarbolant banderes.
Pintada de blanc i amb clima benavolent, andalusa sembles.

OOH Sucre!! No se't veu sense busos barroquistes i taxis tunejats.
Ni tampoc sense cholitas amb barrets de gangster aixafats.

OOH Sucre!! Els teus avis passejen amb bigoti i moda noucentista. Mentre els militars ho fan amb raybans, estil feixista.

OOH Sucre!! Belleses bolivianes desfilant de colegiades i una ciutat per no oblidar entre totes les passades.

In Bolivia We Trust