Taco com a arma de destruccio massiva

No se com sera el creuament de frontera per Tijuana o per Ciudad Juarez - El Paso pero per Nogales ha estat ben tranquil. Es mes, l'entrada a Mexic ha sigut un catxondeo. Per començar no hi havia ni policia fronterera, sino una funcionaria que ens ha indicat que ens possessim en fila i apretessim e boto d'un semafor, si sortia verd podiem entrar al pais, si sortia vermell la tia ens revisava l'equipatge. Si, sembla una estupida prova del Grand Prix pero la cosa a Nogales va aixi. De tot l'autobus nomes a una persona li ha sortit vermell pero tambe ha pogut entrar sense mes contratemps. 

Passar d'Estats Units a Mexic es un shock important semblant a quan vaig passar de Xile a Bolivia o de Macedonia a Albania pero imagino que per un gringo ho es mes, al cap i a la fi naltrus ja stem bastant acostumats a la cultura llatina o realment ha estat un alleujement tornar a parlar castella. A mes, tant la Tania com jo teniem Mexic com a principal fetitxe del viatge aixi que hem entrat molt motivats. Aixi de motivats hem entrat que estem patint les consecuencies de menjar tacos i tortas amb picant a piñon fijo: colapso estomacal tras 48 horas en Mexico. Aquests xungos digestius sembla k son habituals per la gent extrangera que visita el pais, es tracta de la terrible Venjança de Moctezuma!!(http://es.wikipedia.org/wiki/Venganza_de_Moctezuma) . La Tania esta igual si fa no fa aixi que estem ideant ja un pla d'emergencia dietetica on no ens farem tant els xulillos amb el picant i aixi poder viure sense anar a buidar 4 cops al dia. Seguirem informant...

Especimen afectat per la terrible tacodependencia.

American people: How is it

Hollywood pesa. Almenys a la meva conciencia. Arribar als Estats Units i que tot et sembli familiar nomes pot ser el resultat d'haver vist centenars de pelis on et farts de veure polis motoritzans amb raybans o cloaques de les que surt fum molt abans de veure-ho en directe.

Efectivament la majoria d'imaginari yankiee es compleix amb vagabunds a dojo, hamburgueses i pots de llet extra grans i una barreja racial i cultural brutal i fascinant. La penya es sorprenentment amable i oberta (molt han d'apendre en aquest aspecte els seus antics enemics russos) i son pacients davant un angles poc treballat com el meu. Com tothom, tenen les seves manies com portar gorra de manera obsesiva, posar els preus sense impostos (cosa que fa que no sapigues el preu d'una cosa fins que passes per caixa) pero semblen bona gent. Ara, no pretenguis fer res sense cotxe perque les passaras putes. El transport public es per margis i limitadissim. L'Amtrak, la Renfe americana, es directament patetica. La vida no es contempla sense cotxe i que no em vinguin que es perque les distancies son molt besties, perque a Rusia tambe ho son i s'apanyen be sense carros. Per altre banda, la cultura gastronomica deixa molt a desitjar resumint-se tot en menjar xino, hamburgueses, pizzes o tacos pero no es una cosa que ens hagi de sorprendre: Hollywood tambe ens va prevenir d'aixo. En temes socials no he vist una marcada diferencia de classes ja sigui per barris o per vestimenta (obviament hi ha barris pobres i xungos pero no als extrems de les villas miseria de Buenos Aires) encara que si es cert que hi ha multitud de vagabunds fotentse pega pel carrer. Destaca tambe la cultura de tatoos, anant tatuats tan gent gran com jove i quedant clar que els yankiees van ser pioners en el tema tatoos dins la moda occidental. 

En conclusio podriem dir que els americans no son molt diferents que natrus (al cap i a la fi tots som occidentals) i que queden ben retratats a les seves propies pelis. 

Aquest pavo es Floki, un personatge de la serie Vikings pero be podria ser un dels vagabunds frikis que pululen per SF. 

Visions de la Costa Oest

3 son els estats que hem visitat als Estats Units: California, Nevada i Arizona. Cap d'ells l'hem fet amb profunditat no nomes perque a USA hi hem passat nomes 10 dies sino tambe perque un estat com California amb una poblacio similar a Polonia i un potencial economic similar a Italia mereix una visita a l'altura. Tanmateix dels llocs que hem visitat se'n poden extreure visions ben diferents del pais. 

Els americans diuen que San Francisco es la ciutat mes europea d'Estats Units i certament si que te un aire a ciutat ordenada i verda a l'estil alemany pero amb gent mes petarda i mes quitch. A diferencia de la majoria de California, a SF no abunden els llatins i si els xinesos. Putada, perque me les prometia felices parlant castella per aquelles terres havent d passar al meu angles precari i al xines encara mes precari. Instalats entre el Chinatown i Little Italy han sigut aquests barris pels que mes ens hem mogut. El Chinatown de San Francisco es realment un barri de xinos mes que una atraccio turistica i em podria creure que estic a Beijing si no fos perque la gent no escup ni els carres apesten a fritanga. De tota manera de xinesos a SF n'hi ha per tot arreu i sumen 1/3 de la poblacio. El Little Italy en canvi, es una broma de 4 pizzeries i de un grapat de iaios sicilians, essent un barri deborat pel molt mes dinamic Chinatown. El centre de la city esta farcit de gratacels com, imagino, qualsevol gran ciutat yankiee pero em causa impressio qual paleto de poble acostumat a veure les torres Mapfre com a molt. Tranvies, foques i bufals acaben de donar un toc curios a la ciutat. Una ciutat que mereix ser visitada ni que sigui per rememorar vells temps amb el Crazy Taxi... 

Muir Woods i Yosemite son els 2 parcs nacionals que hem visitat a California. I hem treure el barret davant lo be que els gestionen. Estats Units no tindra molta inversio publica pero els parcs naturals estan funcionant des d'inicis del segle XX quan a casa no es que estiguessim destruint la costa per fer hotels, sino que ni tant sols ens haviem plantejat per que collons servia un bosc mes enlla de caçar i buscar bolets. Total que aquests anys d'experiencia es noten i ho tenen tot molt preparat i cuidat, fins i tot amb transport public que t'hi porta, cosa impensable en la mentalitat nordamericana. La guardia forestal, una combinacio de becaris frikis, hippies, iaies i indis natius es atenta i eficient i families i jubilats dormen en cabanyes de fusta ecologiques i es passejen pels parcs sense arribar a agobiar, podent aixi disfrutar de les grans secuoies, els cervols i les muntanyes semi verges. I paro, perque semblo un panflet del departament federal de medi ambient nortamerica. 

Las Vegas mereixeria un post per ella sola pero intentare resumir-ho. En aquest enorme casino al mig del no res he fet moltes coses: disparar, apostar, perdre, guanyar tot el que s'espera que facis a Las Vegas excepte casar-se. El resultat ha estat maquissim i em quedo amb ganes de repetir (i casar-me finalment). Las Vegas es pur petardeo i de fet em sorpren que no hagin fet un "Las Vegas Shore" per la quantitat de garrulos yankiees i "albondigas" que pululen per alla. La gracia es que tota aquesta fauna es barreja amb parelles de jubilats, families amb nens, ludopates i extrangers formant una combinacio explosiva que pot compartir taula de black jack o piscina. Glamour als casinos? Ni por asomo. Pero qui vol glamour quan pots star ballant taja a la piscina del casino a ritme de Ryanna? O jugar a la ruleta amb banyador mullat? Las Vegas es per pendre-s'ho tot en conya i de fet, es una gran broma enmig del desert, una broma que m'ha encantat. Escolti!! I sense arruinar-se eh?

Una dieta lleugera i sana, la clau per viatjar pels Estats Units.