Bicis, gapos i fritanga

(ara torno a ser komu, seguim sense face ni fotos i publicant els post a cegues)

Xian, 8 del vespre. Al bar del hostel 3 pantalles. A la primera un reportatge xino sobre les meravelles de Corea del Nord. A la segona l'HBO amb una peli d'Al Pacino sobre l'eutenasia. A la tercera un resum dels partits dl Barsa a la champions x un canal xino. Not bad. I davant el Marcel amb posat serios advertintme k kuan anem al Mont Emei k no porti menjar a la motxilla k els micos m la voldran robar. Challenger accepted.

Almenys k hi hagi monos voldra dir k el clima sera calid. No ha sigut fins avui k ens ha arribat la primavera amb una temperatura acceptable abandonant x fi l'anorak. Joder, stic fart del fred a tot arreu i tot i k akesta primera setmana a Xina no ens ha fet ni d lluny el fred de Rusia i Mongolia, tb feia rasca. Entre ahir i avui la temperatura sta pujant a bon ritme conforme ens dirigim al sud de Xina.

Que dir dels zinos i Xina de moment? Dels xinos dir que a diferencia dels russos els hi encanta fer vida al carrer on es dediquen a atropellarte amb la bici, a cuinar i vendre fritanga, a jugar a cartes i sobretot a escupir. Tot aixo ho fan de forma escandalosa: amb la bici o moto piten encara k davant d'ells no hi hagi ningu, tiren les cartes com si tiressin plats i l'escupinada la sents d'una hora lluny i d la persona mes insospotada: una venerable anciana o un potencial pivonazo. Total k els xinesos son un festival de sorolls acompanyats x una olor a fritanga a vegades askerosa consekuencia dels menjars llefiscosos k cuinen com potes de gall o granotes.

A Beijing no tant pero a la poca Xina profunda k hem visitat, als caucasics (sobretot els k som d'ulls i cabells clars) ens miren com si fossim aliens. Els iaios es paren x investigarnos mes detingudament i fa limpressio k davant seu tenen un velociraptor amb minifalda. Els nens es queden flipats i obren els ulls com taronjes (b, tot lo k els hi permeten els seus ulls) a la vegada k et senyalen descaradament. La gent jove i adulta varien entre saludarte amb un hello!, mirarte disimuladament, ferte una foto d'estrangis o directament demanartela. Es... extrany, el k sta clar es k kuan vas pel carrer no passes desaparcebut.

Sobre la Xina k hem vist (Beijing basicament) dir k m'ha sorpres bastant lo avansats k stan. El transport public es excelent i barat, el reciclatge sta forsa implantat i els carrils bici (on tb i circulen les motos) stan d puta mare. Venint de Russia i Mongolia el canvi es encara mes xocant: Beijing li dona 1000 voltes a Moscou o St Petersburg en infrastructura publica i en moltes coses sta a laltura o supera Barna. Es massa d'hora x valorar tant positivament les ciutats xineses i es cert k Datong i Pingyao staven mes destartalades pero Xian tb lestic trobant a l'altura de Beijing i es una ciutat provincial...

Sobre les coses k hem visitat:
Beijing resulta interesant pero sta bastant petat de turistes i aixo k no es temporada alta. La Ciutat Prohibida i el Palau d'Estiu stan prou b, tb ma agradat la frikada de saludar la momia de Mao envoltat d'emocionats camperols i la part de la gran muralla k hem visitat es la canya sobretot pk no hi hem trobat turistes.

Datong, a mig cami entre Mongolia i Beijing, es una perdua de temps. Hi han unes coves budistes i un monestir excavat en una roca pero els monedtirs de Meteora a Grecia o Montserrat mateix stan millor.

Pingyao, una ciutat medieval a mig cami entre Beijing i Xian si k te interes pero la sobreexplotacio turistica l'arruina convertintla en una specie de Lloret on tot el centre historic son hoyels o botigues de souvenirs. Una llastima, suposo que fa uns anus valia mes la pena.

Res mes de moment, dema passarem revista a les tropes de terracota de Xian, a veure k tal...

 Els mongols pixen a qualsevol lloc. Els xinos construeixen muralles i s`hi pixen en elles. Es la diferencia entre el salvatgisme i la civilitzacio.

Vida en la estepa o como cagar entre estrellas y cabras

La setmana pasada la vem dedicar a Mongolia, un pais on un ters de la poblacio es nomada i sta dispersa entre un extens territori (la densitat de poblacio es la mes baixa del mon: 1.8 persones x km2). Amb akestes condicions no es d'extranyar k l'Estat stigui poc implantat i k els mongols tinguin un esperit d'independencia i llibertat k demostren en el dia a dia d la manera mes quotidiana: stic tallant llenya i m'entren ganes de pixar... Cap problema! Deixo la destral a un costat i pixo alla mateix, me la sua k tingui gent al voltant, no tengo nada k sconder! Que vaig en cotxe i davant tinc un camio k no em dexa passar? No problem, m'obro pas x la cuneta driblant peatons i l'adelanto a l'hora k el pito, puto lento! Osti, stic sopant al meu ger amb invitats i la digestio s'esta fent feixuga, nada colega! Traca de pets i em parteixo davant els comensals! Evidentment soc fan d'aquestes accions fetes x pares de familia, dando ejemplo!

Totes aquestes llicencies se les poden pendre i mes considerant la dura vida k es porta en el ger on poc tens mes enlla del teu rebany de cavalls/cabres/ vaques i la moto (fan dels moteros mongols a lo easy rider). Joder, es que fins i tot els nanos de 8-10 anys ja tenen les mans molt mes curtides k naltrus i ens han donat 1000 voltes en tot tipus de llisons de supervivencia: dsd encendre un foc a montar a cavall.

La nostra expedicio de Nacions Unides (2 sueques, 1 corea i natrus) ha resultat mes exotica k util en els gers on hem conviscut pero l'experiencia ma molat. A on mes podria haver provat la cervesa de cavall o el te de yak? A on mes hauria pogut cagar a pelo enmig de l'estepa veient les estrelles? Si, Mongolia val la pena.

PD: Especifico, Mongolia rural val la pena, Ulan Bataar es una caca.

De Siberia al Far West

(aquest post hauria d`haber stat publicat el 11 de Mars)

Naushki, frontera ruso-mongola. 16.40 a Mongolia, 17.40 a Russia, 10.40 a Badalona. El Marcel i jo stem fent un te per pur aburriment esperant a que aparegui alguna locomotora mongola que relevi la rusa, la qual fa 3h que ens ha abandonat.

En el nostre vago, fins arribar a Nashilk nomes erem el Marcel, jo i una sueca pero ara han pujat uns 20 mongols que segons el que ens han explicat, nomes van a comprar a Mongolia que es mes barat i tornen, com fan els francesos a Espanya. La resta de vagons han marxat juntament amb la locomotora russa, amb el que som un vago solitari en una estacio desertica amb un sol de la ostia, suant a muerte i despres de 6 nits seguides en trens (i x tant sense dutxarnos). Pero mes preocupant que aixo es que sens han acabat les reserves de fuets i magdalenes i nom'es ens queden llaunes de sardina i te.

Aquesta passada nit no se si el tren ha entrat en un portal magic o que pero el paissatge ha canviat radicalment. Ahir marxavem d`Irkutsk a uns -13 C deixant enrrera la frondosa taiga siberiana i ens hem despertat amb un paisatge arid, amb ranxos de vaques dispersos, pols i un Sol de llei: feel like in Far West. Si el canvi es xocant, tambe ho es pensar que aquest paisatge ES encara Russia, tot i que de russos elslaus ja pocs se`n veuen i com a idioma poc s`escolta: Mongolia is coming...

 Quan hom pensa en Russia no pensa en ranxos aixi...

Antropologia d'un rus

(escrit durant les llarguisimes hores al transiberia)

Al tren diguem que hem intimat bastant mes amb els russos que pel carrer i en els hostels. Com k tot el tren sta enterat de que som guiris, de tant en tant ens visiten uns quants russos curiosos de veurens tant lluny de la nostre terra (entiendese Badalona). S`extranyen k no haguem fet la mili, ens intenten ensenyar rus, s`interesen pel preu a Espanya de tot tipus de coses i finalment ens inviten a tes, cervesa o embotits. Natrus, stem agotant les existencies de fuet en compensacio.

Els curiosos que ens visiten actuen com a pont amb la resta de passatgers molt mes reacis a parlar amb extrangers (k no a parlar amb russos) ja sigui pk no tenen ni idea d`angles o pk simplement els hi suem. Poc a poc, els russos mes reticents comencen a entrar en el joc i a acceptar trossos de xoriso o fuet i a explicarte d`on son, on van etc. Al final acabes fent uns quans glops, alguna foto i intercanvi de mails. En resum, la majoria de russos tenen un tracte fred i distant en un primer moment pero es van obrint conforme et pillen algo de confiansa.

Un exemple d`aixo ultim es l`Andrei, un subtinent de la nostre edat destinat a Chita (prop d`Irkutsk) que ha comparit llitera al tren amb natrus durant 2 dies i 3 nits. L`Andrei te aparensa de garrulo, porta cadenika amb una creu, anell de segell, tatuatge a la palma de la ma i rapat militar. Vaja, que mel trobo a Rodalies i no es amb qui em posaria a parlar precisament. I en efecte, al principi poc vem parlar amb ell pero ja se sap que el roce hace el carinyo i al tenir un nivell d`angles similar (similarment patetic) hem acabat xerrant gairebe de tot, de pelis a noies, i hem compartint mes d`una xibeca russa. En fi, a base de converses en un angles penos, o amb dibuixos o signes he extret algunes conclusions about the ruskis:

Lo militar triumfa. Confirmadissim, gairebe tots amb els que hem xerrat tenen un vincle directe amb l`exercit o la policia, d`excombatens a Afganistan a cadets policials. I no es d`extrenyar ja que la mili es obligatoria per 1 o 2 anys hi ha molta feina de poli considerant que les stacions, els centres comercials i molts restaurants tenen arcs metalics anti armes amb el corresponent personal armat vigilant-los. Tambe hi han moltes patrulles de trafic dedicades a fer inspeccions aleatories als conductors civils sense parar de donar voltes a la porra (de fet, cal anar amb compte quan passes aprop d`un poli si no et vols emportar una ostia de porra).

Diversitat politica. Hem trobat opinions per a tots els ustos, des del que pensa que Putin es un corrupte i creuen que la la UE es la panacea i l`exemple a seguir a penya bastant nacionalista del pal l`OTAN es part d`una conspiracio mundial contra Russia, passant per gent directament apolitica. Sembla que la majoria han passat pagina respecte l`experiencia sovietica.

Tradicionals. Diguem que la gent jove en quant a relacions tenen un concepte similar a la generacio de la majoria dels nostres pares: parella stable dsd ben jovenet, pis i crios. S`extranyen que hi hagi gent que vulgui star soltera. Cuidao, la penya amb qui hem parlat sobre aixo es de la Russia profunda, suposo que moscovites i peterburguesos tenen un concepte mes liberal (o no).

Afers Exteriors. Sembla que els russos pel seu pais viatgen sovint, mes per temes laborals que per oci (molta gent desplasant-se del seu poble a la fabrica, universitat o cuartel) pero viatjar Russia enfora, poc.

Alcohol. Casi tots amb els que ens hem topat beuen, sobretot birra, pero tampoc beuen molt a saco. Sorprenentment no hem vist ningu amb vodka pel tren (si amb brandy o conyac). A les gelides tardes russes (-10 C) s`observa gent fotense birres fredes tranquilament pel carrer i penses quins cullons xd. Pero borratxos pocs, a Irlanda hi vaig passar menys dies i en vaig veure molts mes.

Cultura musical. Son uns pachangueros cutres: stiguis en un super, al tren o al carrer sempre sta sonant pop rus cutre o pop internacional similar. Tambe tenen especial afinitat per la musica retro italiana estil Franco Battiatto.

 

 Aqui els machos russos refrescant-se d`aquests calorosos -20 C

Més enllà del Volga

(aquest sera el primer de 3 posts escrits durant els dies del transiberia, publicats dsd Mongolia, i per cortesia del hostel sense fotos degut a la merda de velocitat)

La Rusia europea s`acaba. Vale, aqui el fred ja es nota amb forsa, la policia es menys nombrosa i mes passota i els russos modernos han desaparescut dels carrers. Vejam el que hem vist per la Rusia profunda:

KAZAN, banyada pel riu Volga, va ser una emblematica ciutat tatara (mongols europeus) conquerida per Ivan el Terrible en una gesta que pels russo es podria comparar a la captura de Constantinopla per part dels turcs. Pero la Kazan actual poc te d`aquest glorios passat: es tracta de la ciutat mes pobre i destartalada que hem visitat i de tatars, mes aviat pocs malgrat ser la capital de la Republica Autonoma del Tartistan. Mes que el kremlin de la ciutat, impresiona el Volga en toa su lujuria y esplendor i totalment congelat.

EKATERINBURG, tercera ciutat rusa en nombre d`habitants i primera plasa asiatica que trepitjem, es troba just atravessats els Urals. Mes parcs (congelats) i menys trafic que a Moscou pero poc a visitar a part d`una esglesia dedicada a l`ultim tsar afusellat no molt lluny de la ciutat.

Passat Ekaterinburg hem entrat a Siberia, estepa blanca salpicada per rius congelats, arbres despullats i llarguissims trens de carbo o gas. El transiberia ha fet parades mes aviat curtes a Omsk, Barbinsk, Novosibirsk i Krasnoyarsk, ciutats totalment industrials d`ensa que Stalin hi va traslladar l`industria de Ucrania al principi de l`operacio Barbaroja.

A Irkutsk, el mati ens ha rebut amb uns agradables -25 C apareixent escarxa a tot arreu, bigoti meu inclos. IRKUTSK es una ciutat forsa tranquila amb molta casa de fusta, molta penya buriata (http://es.wikipedia.org/wiki/Buriatos) i molta naturalesa a la vista. Des d`Irkutsk hem visitat el llac Baikal parcialment congelat, una estampa que m`ha recordat mes a un desert de sal que no a un llac. Es veu que es un lloc de domingueo pels russos que staven per alla fent-se els machos tirant-se aigua freda rmig despullats o fent barbacoes familiars a -10 C com si stiguessin a 30 C a la platja de Caldetes...

El Tsar i la seva Sacra Familia ens acompanyen en tot moment. Que la llum de Russia ens protegeixi!

Fetixisme sovietic

Avui la idea era anar al Kremlin, al Mausoleu de Lenin etc. pero es veu que pel tema de les eleccions presidencials han xapat el garito i ens han fotut els plans. Finalment ens hem dedicat a visitar les parades de metro que efectivament son molt mones pero vista una vistes casi totes. Val a dir pero, que son molt instructives i gens monotematiques, aixi tenim la parada en que ens explica com la liaven els partisans contra els nazis, la parada que ens explica com funciona una central electrica, la parada que exposa la revolucio de 1905 que va acabar amb una matansa etc.

A part de metros hem visitat el Museu de la Gran Guerra Patria, un museu relativament modern on texpliken com els sovietics van vencer els nazis a la 2GM. Per suposat to expliquen a lo grande, amb soldats gegants enarbolant banderes rojes i amb un ampli ventall darmament exposat. No obstant no tenia el carisma del Museu de Artilleria que vaig visitar a St Petersburg, un museu mes viejuno i freak amb una sala dedicada al senyor Kalashnikov i una altre dedicada als gossos bomba (http://es.wikipedia.org/wiki/Perro-mina_antitanque) amb taller per nens pk els dibuixesin!! En resum que el museu de Moscou seria com una specie de CCCB o Macba i el de St Petersburg seria lantic museu de Zoologia de Ciutadella.

En fi, mentre debato si fotrem una specie de Voll Damm russa de 8% aquesta nit o sperarme a beuremela en les aburrides hores al tren us deixo, segurament per uns dies ja que dema agafarem el transiberia i wifi o internet stable nomes Putin sap quan en tindrem.

Aquesta nit hem sofert un dur bombardeig pero el Marcel ha demostrat ser molt habil amb el 88mm abatent dos Stukes. 

MOCKBA

Avui Moscou ens ha obert les portes amb una benvinguda mes aviat gelida (-9) pero sense neu i poc gel, el que es d'agrair pels nostres pobres turmells. De tota manera teniem tots els ossos fets caldo despres d'una nit a tren nocturn en un vago de 3era on en l'espai que aqui s'asentarien 4 persones allà en poden dormir 6 estirades (de ben petites pk a mi ja em sortien els peus i no soc un Gasol....), si a Russia ja es va aixi no em vull imaginar els trens xinesos...

En els dies k porto a Rusia m'he aficionat de moment a dues coses: els bollitos de carn i col que venen arreu (20 rublos k son 50c deuro eeeeehh) i a descodificar el cirilic. Quan saps k la seva P es una R, la seva N al reves es una I o la H es una N comencen a cobrar algo de sentit tots els cartells que vas veient. I et dones compte que larrel de moltes paraules es grega i saps que aixo es un teatre i allo altre un restaurant, total que resulta molt util a la part que entretingut. Parlar el rus ja es una altre historia i el meu vocabulari es limitadisim pero sa dutilitzar constantment ja que ens hem trobat molt poca gent k sapiga o vulgui parlar en angles, inclos gent jove, de la nostre edat. Em pregunto si al institut fan segon idioma o es creuen el melic del mon a nivells hardcores. 

Altres curiositats que he anat observant es que no hi han gairebe gossos pel carrer (normal, s'ha de tenir cullons per passejar el gosset a les 7 del mati a 15 sota zero) i els pocs que hi han son semi llops abandonats. Tambe he observat que la seva immigracio b principalment de les exrepubliques sovietiques d Asia Central (Uzbekistan, Kazakhstan etc.) o de Siberia i que son facilment distingibles dels rusos eslaus ja que acostumen a ser bastant axinats i dominen els negocis de kebabs i badulakes (es a dir, el k aqui son els pakis alla son els siberians-kazakos). I parlant sobre els rusos eslaus son tots molt semblants, mes del k m'esparava, son majoria aclaparadora els ulls clars i els cabells de ros a castany, especialment d'un ros de color cendre i tots tenen el cabell llis, encara no he vist ningu amb cabell rissat. Es curios tambe la seva aficio a lo militar (molta gent amb pantalons o jaquetes de camuflatge a part dels propis i abundants soldats) pero a la vegada tambe a les flors on sempre hi ha rusos o ruses amb un ram a lespera de donarli a algu i a tota hora, ja que les floristeries stan obertes 24h (???) del pal torno a casa too taja de vodka pero abans de k la dona em foti bronca x arribar en aquest lamentable estat li comprare un ram de flors i follarem fins k surti el sol...

Be, per avui ja ni ha prou us deixo un paisatge tipic de barri suburbial sovietic amb mastodones de vivendes, cablejat a punta pala , neu i gel en abundancia.

Primeres impresions de la Mare Patria Russia

Amb la limitada experiencia que dona 2 dies per la Mare Patria ja podem observar un seguit de caracteristiques tipicament russes (o almenys peterburgueses)

1. No existeixen els cotxes blancs, TOTS els cotxes son negres degut a la merda que porten a sobre. Merda que no es altre cosa que rasputitza (fang barrejat amb neu) que no nomes sinstala en cotxes, terres i parets sino tambe en els nostres pantalons.

2. Militars a punta pala, cadets de 12 anys passejant pel port, sargents fent cua al McDonalds, donotes d-edat avansada fent petar la xerrada a l-estacio central etc.

3. Les jovenetes ruses son unes barbies i les iaies ruses son abonades de ibercamera. (Sembla que kuan et jubiles et regalen un abric de pells o en el seu defecte un barret).

4. Les misses ortodoxes son extenuants, es santifiquen mes de 50 cops durant la cerimonia i sajonollen una vintena de vegades. Pur airobic.

5. Els nens van amb una pala de platja per jugar amb la neu pero sobretot per netejarla dels carrers i servir aixi dsd ben petit a la Mare Patria.

En fi, us deixem amb les practiques militars dartilleria fetes avui al mati en la desfilada-presentacio dels nous missils balistics...