domingo, 10 de agosto de 2014

Les 3 Gracies de Varanasi

Hom que va al nord de la India esta obligat a aturar-se a 2 emblematics punts: el Taj Mahal i la ciutat santa de Varanasi.

Sobre el Taj Mahal nomes dir que ha estat a l`altura de les meves expectatives que eren moderadament altes. Respecte Varanasi la imaginava com una ciutat decadent amb una legio de pseudo-hippies guiris i de cadavers hindus. I no ha acabat sent realment aixi... En quan a turisme m`ha semblat sorprenentment baixa la cota de pseudo-hippies i flipats de la vida que hi pululen, en canvi corren quantitats indigestes de japos a l`estil barna. Deixant el tema guiris, Varanasi es el paradigma de tots els topics del nord de la India que venen a ser 3: vaques, venedors implacables i merda, molta merda. 

Vaques. El topic menys negatiu. A Varanasi trobes vaques per tot arreu: a les vies del tren, en plena autopista, bloquejant la porta del teu hostel etc. Ja no resulta tant gracios trobar les merdes de vaca tambe per tot arreu, especialment si passejes de nit considerant que l`enllumenat public es nul. Aquest animal tant simpatic acostuma a menjar tot el que troba pel carrer, es a dir, una combinacio entre bruticia, plastics i menjar pudrit. Com la dieta no es molt sana, moltes vaques acaben posant-se malaltes i llavors les porten a un hospital de vaques (increible pero cert) on hi passen una temporada amb una dieta millor (tampoc molt) fins que es veuen capaces de tornar a menjar porqueria. 

Venedors implacables. Els venedors de turistades, conductors de tuk tuk i pseudo-guies del nord de la India i de Varanasi en particular son especialment pesats. No es conformen amb 40 NO`s per resposta i et segueixen impasibles durant una bona estona assegurant tenir un germa a BArcelona i insistint en la necessitat i la qualitat del servei o producte que et vol enxufar. Davant d`aquesta presio hom pot adoptar 4 conductes: 

L`educada. Aguantar estoicament el paio intentant raonar de que no vols el que t`ofereix. 
L`autista. Passar del pavo totalment, ni mirar-lo ni parlar-li. 
La borde. Deixar-li anar algo estil I don`t need anything!! Give me alone!! You understand that??
La vacilona. Intentar vendre-li algo al venedor, respondre que ets albanes a la pregunta de quin pais ets o qualsevol cosa que deixi descolocat al tiu per tal de que veig que li estas prenent el pel. 

Val a dir que al Vietnam amb el Marcel ens vem curtir bastant d`aquesta classe de penya pero a la India son mes durs de pelar. Despres de provar de fer l`autista he derivat a la borderia (bastant resultona al Vietnam) encara que quan estic inspirat tambe em diverteix l`actitud vacilona. En qualsevol cas, has d`estar sempre a la defensiva. En pocs paisos et sents tant dolar amb potes com aqui (potser a Cuba i al Vietnam).

Un apunt mes al respecte. A Varanasi trobes gent disposada a colar-te en incineracions familiars per unes rupies i a ensenyar-te on arraconen els moribunds per unes quantes mes. No m`extranyaria que et deixessin cremar cadavers per una bona suma. La prostitucio de les cerimonies funeraries de Varanasi pot arribar a fer fastic.  

Un insistent netejador d`orelles ha aconseguit un client dificil. 

Merda. Varanasi te el dubtos merit de ser la ciutat mes guarra a la que he estat mai. Em considero una persona bastant tolerant a la bruticia i desenes de testimonis poden confirmar que Can Rossello no es un oasis de pulcritud. Pero lo de Varanasi es passar-se. 

El tufillo dels carrerons del casc antic de VAranasi espanta a km: porqueria de tota mena es barreja amb caques de vaca, pixums humans (els indis no tenen cap problema en pixar a la primera paret que troben), gapos vermells, rates i una capa permanent de mosques. Un ambient vomitiu que t`invita a atravessar rapid els carrerons en busca del tan sagrat Ganges. Ah, pero a Varanasi no hi ha salvacio posible. El Ganges es considera el riu mes contaminat del planeta, en part per tota la merda que hi verteixen les industries de les afores de la ciutat, en part pels cadavers que hi tiren els indis (ja que segons la tradicio hindu, dones embarassades, nens i victimes de mossegada de cobra no es poden incinerar). Tot aixo no sembla importar molt als inids que es banyen i beuen del riu tranquilament. 

I com si fos un fet paranormal, alla, enmig de tota la porqueria, enmig de tota la putrefaccio, no hi trobes ni una sola cuca. He trigat setmanes a descobrir-ne la causa. He consultat experts biolegs. He realitzat simulacres d`ecosistemes. Finalment, he resolt que els petits dragons que corren per les parets indies son els responsables de que no hi hagi cuques. I aleshores es quan em pregunto per que aquest drago, aquest petit reptil que protegeix el mon d`una mes que segura plaga biblica de cuques indies, no es honrat i venerat com ho son la vaca i la cobra. La vida animal tambe es injusta. 

Engrescadora i habitual imatge en qualsevol ciutat india

De Rajputos i Rajputades

Rajastan, literalment terra de reis, sembla una versio real d`Agrabah, el regne imaginari d`Aladdin. Basars d`especies i joies, palaus i camells gegants formulen l`atrezzo idoni en el que nomes falten catifes voladores. Llastima que mes enlla de palaus camells i basars Rajastan no sembla oferir res mes. Si, el palau de Jodhpur esta molt be i la panoramica de Jaisalmer es espectacular pero m`he acabat aburrint entre tant palau  i tant venedor pelmaso. Perque efectivament el Rajastan es ja una zona forsa turistica on els venedors de especies, pashmines i postals van a dolor i resulten MOLT pesats.

A part de ser uns venedors implacables, els rajputos son personatges pintorescos: de pell fosca i estatura baixa, molts porten uns desbordants bigotis propis de l`epoca napoleonica i molts mes porten arracades daurades en forma de relles que els hi donen un aspecte de quinquis total. En contra del que pugui semblar, els rajputos no son musulmans sino majoritariament hinduistes i dins d`aquests, se`ls considera uns grans guerrers pero tambe excessivament violents, lluitant al llarg de la historia entre ells quan no es defensaven d`invasors externs com ara els mogols o els britanics. Tanta violencia no podia ser bona i ara com ara el Rajastan es un dels estats mes pobres de la India tant a nivell de riquesa, com de sanitat o educacio.

Una terra rica i a la vegada pobre. Fortaleses imponents en ciutats mediocres. Antics palaus luxuriosos caient-se a trossos. Ex-majarahas millionaris venerats per morts de gana. Aixi es Rajastan, un estat amb milions de turistes i milions d`analfabets. 

Un alegre rajputo ens saluda efusivament. Home detallista, porta l`iphone a conjunt amb el palau. 

viernes, 1 de agosto de 2014

Oda als Sikhs

(Estem a Varanasi a punt de acabar la ruta pel nord de la India pero el record de aquest temple mincita a deixarme mes llarga la barba)

Escric aquesta oda sobre la comoditat d'un llit i amb la panxa ben plena, ambdues coses gracies a la gentilesa dels sikhs que ens han acollit com a peregrins en el seu temple mes sagrat: el Temple Daurat.

Situat a la ciutat punjabi d'Amritsar (ciutat fundada per sikhs x cert), el Temple Daurat ofereix allotjament, menjar i recull espiritual no nomes a tots els sikhs sino tambe a qualsevol curios que vulgui visitarlo. Es mes, el sector serveis del temple no acaba en dormitori i menjador, tens garantida l'aigua potable a tot el recinte, una guardia templaria armada amb llances vetlla per la teva seguretat i fins i tot tens un cyber per poder bloguejar odes com la meva. El mes fascinant es que tota aquesta xarxa de serveis es sustenta per donacions i voluntaris, una legio de voluntaris que mantenen la cuina oberta 24h amb el mateix menu, menu que inclou arros, cigrons, sopa de verdures, pa, una pasta dolsa feta a base de blat de moro i te amb llet. Nomes els voluntaris dedicats a la infima tasca de pelar alls per la sopa de verdures ja ocupa a mes de 50 voluntaris. En fi, em trec el barret davant l'esfors logistic que fa aquesta gent per sustentar tots els serveis dedicats al peregri/viatger, a mig cami entre una fe obstinada i una cadena de produccio fordiana.


OH gracias bondadoso Dios por crear un templo en el que comer, beber y dormir!


Pero qui cullons son aquestes animes caritatives anomenades sikhs?
El sikhisme es una religio forsa moderna inventada per un guru a finals del segle XV. A mig cami entre l'Islam, l'hinduisme i el budisme, els sikhs creuen en un unic Deu, rebutjen les castes socials hindus i prediquen per la igualtat social, sexual i el respecte als animals.

Al Temple Daurat hi viu el guru que seria el lider espiritual dels sikhs, home sant que custodia les escriptures sagrades sikhs, les quals son transportades cada dia del Temple a una especie de biblioteca en una cerimonia que recorda les nostres processons. Com totes les religions, els fidels del sikhisme han de complir un seguit de regles capritxoses i en aquest cas forsa curioses resumides en les 5 K's:

Kirpan (punyal). Perseguits per musulmans i hinduistes des dels seus inicis, els sikhs han hagut d'estar sempre a la defensiva i no es d'extranyar doncs la primera regla: tot home sikh ha de porta un petit punyal per defensarse a si mateix o a un tercer en perill, pero mai per iniciar un atac. 

Kesh. Els homes no han de tallarse MAI el cabell ni la barba. No se si el guru tenia algo contra els perruquers pero el fet es que es va pulir aquest digne gremi d'un plumazo. 

Kanga (pinta). Per no acabar amb els cabells plens de merda, el guru va tenir un gest estetic amb els seus fidels: la obligacio de portar una pinta de fusta. 

Kara (brasalet). Mes regles estetiques: tot sikh ha de portar un brasalet com si les barbes no fossin prou tret de distincio. 

Kachehra (calsotets). Finalment el guru que es va inventar aquesta regla s'ho va marcar molt: tot home sikh ha de portar calsotets de coto. No se si darrera aquest manament hi ha que els sikhs anavem amb tot suelto o les dones sikhs van pressionar per tenir uns homes sexys pero el fet es que un sikh tb es distingeix pels gallumbos. 100% cotton. 

A part de les 5 K's tb destacar que els sikhs son semivegans (no menjen carn ni ous pero si formatge) cosa incomprensible veient la constitucio d'alguns sikhs puretes que stan bastant mes aprop del terma gordaco que qualsevol vegui k hagi vist. Imagino que s'inflaran de pa a dolor...

En fi, els sikhs resulten molt exotics als nostres ulls i personalment la seva simbologia i les seves tradicions m'atrauen bastant mes que les dels hinduistes (acabo amb una estocada a Shiva) que les trobo cutres i grotesques.