martes, 14 de agosto de 2012

Un gringo en La Paz

 (Explicació del segon dia passat a La Paz, llibreta en mà apuntant al moment tot el que passava. La redacció potser no serà tant treballada com altres entrades pero sí més realista. A tot això estem ja al Perú a punt de fer el Machu Pichu...)

7.00 Em llevo, Buenos Dias La Paz

7.15 Esmorzo amb la Gloria i em despedeixo d'ella, del Toni i de l'Alba que marxen d'excurcio a les ruines de Tiwanako. Me'n torno a dormir amb la panxa plena. 

10.00 Em llevo altre cop, Buenos Dias La Paz.

10.20 Nomes sortir al carrer, es para davant meu una combi que obre la porta i un tiu em crida en tota la cara A CEJAS!!! A SAN PEDRO!! (districtes de La Paz). 2 bolivians fan un spring per fotre-s'hi dins, ja que el conductor ha decidit arrancar abans de que els interessats entrin. El trànsit és semblant al de les ciutats del sudest asiàtic, per creuar carrers poc a poc i quan es pugui...

10.35 Cual abuela octogenaria, acabo asfixiat despres de pujar una merda de carrer escalonat, estil els del Carmel. I això que m'he parat dos cops mentre pujava. Es noten els 3600 metres...

10.45 Em trobo Francesc Macià versió boliviana, mateix bigoti, pentinat, xaleco de llana etc. pero mes fosquet i baixet.

10.55 Visito el Museu del Litoral bolivià, és a dir, museu sobre el territori coster d'Atacama que Bolivia va perdre contra Xile. Esbrino que els bolivians han perdut totes les guerres on han participat, purs catalans. I a vegades contra grans potencies com el Paraguai....

11.40 Visito la casa de Don Pedro Murilllo, el cabdill de la rebelió de La Paz contra els pèrfids espanyols el 1809. L'heroi de la ciutat va acabar penjat al cap de poc...

12.30 M'assalta pel carrer un tiu amb passamuntanyes. És habitual, són els limpiabotas que a La Paz van amb aquestes pintes. 

13.25 Dino al mercat subterrani, a una de les desenes de casetes de cholites que fan dinars. No pots elegir l'àpat pero ja m'esta bé: sopa de verdures i fideus + un plat de milanesa amb papes, arros i platan fregit. Tot per 7 bolivianos (70 centims). En una única taula de 2 m de llargada ens amuntonavem 13 bolivians i jo. El del meu davant em comença  a parlar  en angles i al contestar-li en castellà es queda pillat. S'interessa per les meves ferides de guerra de les mans i m'ensenya les seves. Que emotiu, ensenyant cicatrius corporals als altres 12 acompanyants mentre dinen. 

14.10 Em foto un batut de platan per 4 bolivians (50 centims) per baixar-ho tot. Recordo la meva etapa de yonkie batutil al Vietnam. 

14.20 M'assento a les "graditas de San Francisco" (unes escales davant davant la Plaça San Francisco). Som com mes de 50 persones assentades sense gaire cosa a fer. A l'esquerra meva hi ha un abuelete menjant un gelat. A darrere un tiu de mitjana edat que ensenya els seus mitjons a cuadres al estar descalsat fent la siesta. Davant, una nórdica moderna dibuixant l'estampa. I a la meva dreta 4 cinquentons amb barrets de gangster que tenen un acalorat debat en quechua o aymara. 

14.50 Apareix una cholita amb barret de palla amb flors i es dirigeix al abuelete del gelat en el que podria ser una primera cita. L'abuelete no es mama el dit i al cap de poc els dos desapareixen.

15.30 Apareix un venedor de bolis cridant a viva veu en quechua o aymara algo del pal "compreu els autènitcs i inimitables bolis de colors!". Els cinquentons li compren un i el venedor comença un monóleg sobre la importancia de saber escriure i calcular i que la capacitat d'aprenentatge dels bolivians s'esta perdent. Els cinquentons li responen que Bolivia s'esta anant a la merda i que tiempos pasados fueron mejores. Total, el parlament bolivià a les graditas de San Francisco. 

15.50 Considero que ja tinc un color gamba important, marxo de les graditas i vaig cap al hostel a veure si la trouppe ja ha tornat de l'excursió.

16.20 M'enfrento a una barba de mes i mig amb unes tisoretes d'ungles i una fulla d'afeitar.

17.00 Ja no tinc barba.

(poc més interessant he fet així que finalitzo la crònica aquí)

No hay comentarios:

Publicar un comentario