Notes a peu d'Altiplà

Reflexionant des de terres inques m'he donat compte que en el tinter bolivia m'he deixat bastantes coses dignes de mencionar: 

Mal de Puna. El mal d'altura no és exclusiu de Bolívia però ja que més de mig país esta per sobre els 3000 metres vulguis o no ens ha afectat i de fet, va ser entrar al país andí pels Salars d'Uyuni (on vam arribar als 4900 metres) i ho ja ho vem notar. Mals de cap, mocs ressecs amb sang i la capacitat pulmonar d'una iaia amb asma. Efectivament, qualsevol esforç mínim com saltar o fer un petit spring et cansa com si haguessis fet una marató. Però també es veritat que als pocs dies t'acostumes a l'altura i tot i que segueixes cansant-te fàcilment la resta d'efectes negatius desapareixen. La veritat és que pensava que seria més xungo, calculant que hem estat unes 3 setmanes per sobre els 2500 metres (entre Xile, Bolivia i Perú) el balanç és de 1-2 dies algo malament per l'altura. De tota manera i per evitar aquest mal, teniem la fulla de coca de la qual sobretot jo i l'alba n'hem fet bastat d'ús. La fulla et treu la gana, t'evita el mareig i t'empana una mica. Hi ha molta afició a Bolivia on la penya mastega boles exagerades fins al punt d'observar bastants yonkies de fulla. 

Cholitas. De les cholitas ja n'he parlat pero com en sóc tant fan com dels yorgos de Rapa Nui, en tornare a parlar. Són les dones del món rural vestides amb faltes llargues de colors esperpéntics (polleras), barrets variopints (depenent de la regió) i trenes llargues i negres. Les trobes treballant a les obres públiques, cuinant dinars en paradetes callejeres o fins i tot fent videoclips. Donen molt de color a les ciutats bolivianes al punt que sense elles les ciutats quedarien soses. Al Perú també se'n veuen pero amb vestuari menys vistós i descafeintat. 

Paganisme. El tema religiós a Bolivia és bastant curiós. Les esglesies estan bastant plenes pero al cristianisme li han fotut tal xute de rituals i símbols precolombins que en prou feines es reconeix. Així, la Pacha Mama (mare terra pels indígenes) s'identifica amb la Verge Maria i les pregaries són dirigides molts cops per pseudo-xamans armats amb incens. Als sants sels hi ofrena amb menjars i bitllets falsos (com ho fan els budistes amb el Buda) i no és extrany trobar rosaris, estampetes  i ciris compartint mostradors amb embrions de llama i altres elements més propis de la bruixeria andina. A Copacabana, al llac Titicaca, vaig fer el meu particular pelegrinatge a un turó on suposadament hi va apareixer la Verge i en efecte, es comprova que hi ha molta fe (estava a petar de fidels) pero que la manera com la gent resava no és precisament ortodoxa. Si la Inquisició aixeques el cap tindria bastanta feina per l'Altipla....

Cholita amb abuelos a Uyuni