No se com sera el creuament de frontera per Tijuana o per Ciudad Juarez - El Paso pero per Nogales ha estat ben tranquil. Es mes, l'entrada a Mexic ha sigut un catxondeo. Per començar no hi havia ni policia fronterera, sino una funcionaria que ens ha indicat que ens possessim en fila i apretessim e boto d'un semafor, si sortia verd podiem entrar al pais, si sortia vermell la tia ens revisava l'equipatge. Si, sembla una estupida prova del Grand Prix pero la cosa a Nogales va aixi. De tot l'autobus nomes a una persona li ha sortit vermell pero tambe ha pogut entrar sense mes contratemps.
Passar d'Estats Units a Mexic es un shock important semblant a quan vaig passar de Xile a Bolivia o de Macedonia a Albania pero imagino que per un gringo ho es mes, al cap i a la fi naltrus ja stem bastant acostumats a la cultura llatina o realment ha estat un alleujement tornar a parlar castella. A mes, tant la Tania com jo teniem Mexic com a principal fetitxe del viatge aixi que hem entrat molt motivats. Aixi de motivats hem entrat que estem patint les consecuencies de menjar tacos i tortas amb picant a piñon fijo: colapso estomacal tras 48 horas en Mexico. Aquests xungos digestius sembla k son habituals per la gent extrangera que visita el pais, es tracta de la terrible Venjança de Moctezuma!!(http://es.wikipedia.org/wiki/Venganza_de_Moctezuma) . La Tania esta igual si fa no fa aixi que estem ideant ja un pla d'emergencia dietetica on no ens farem tant els xulillos amb el picant i aixi poder viure sense anar a buidar 4 cops al dia. Seguirem informant...
Especimen afectat per la terrible tacodependencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario