Oda als Sikhs

(Estem a Varanasi a punt de acabar la ruta pel nord de la India pero el record de aquest temple mincita a deixarme mes llarga la barba)

Escric aquesta oda sobre la comoditat d'un llit i amb la panxa ben plena, ambdues coses gracies a la gentilesa dels sikhs que ens han acollit com a peregrins en el seu temple mes sagrat: el Temple Daurat.

Situat a la ciutat punjabi d'Amritsar (ciutat fundada per sikhs x cert), el Temple Daurat ofereix allotjament, menjar i recull espiritual no nomes a tots els sikhs sino tambe a qualsevol curios que vulgui visitarlo. Es mes, el sector serveis del temple no acaba en dormitori i menjador, tens garantida l'aigua potable a tot el recinte, una guardia templaria armada amb llances vetlla per la teva seguretat i fins i tot tens un cyber per poder bloguejar odes com la meva. El mes fascinant es que tota aquesta xarxa de serveis es sustenta per donacions i voluntaris, una legio de voluntaris que mantenen la cuina oberta 24h amb el mateix menu, menu que inclou arros, cigrons, sopa de verdures, pa, una pasta dolsa feta a base de blat de moro i te amb llet. Nomes els voluntaris dedicats a la infima tasca de pelar alls per la sopa de verdures ja ocupa a mes de 50 voluntaris. En fi, em trec el barret davant l'esfors logistic que fa aquesta gent per sustentar tots els serveis dedicats al peregri/viatger, a mig cami entre una fe obstinada i una cadena de produccio fordiana.

OH gracias bondadoso Dios por crear un templo en el que comer, beber y dormir!

Pero qui cullons son aquestes animes caritatives anomenades sikhs?

El sikhisme es una religio forsa moderna inventada per un guru a finals del segle XV. A mig cami entre l'Islam, l'hinduisme i el budisme, els sikhs creuen en un unic Deu, rebutjen les castes socials hindus i prediquen per la igualtat social, sexual i el respecte als animals.

Al Temple Daurat hi viu el guru que seria el lider espiritual dels sikhs, home sant que custodia les escriptures sagrades sikhs, les quals son transportades cada dia del Temple a una especie de biblioteca en una cerimonia que recorda les nostres processons. Com totes les religions, els fidels del sikhisme han de complir un seguit de regles capritxoses i en aquest cas forsa curioses resumides en les 5 K's:

Kirpan (punyal). Perseguits per musulmans i hinduistes des dels seus inicis, els sikhs han hagut d'estar sempre a la defensiva i no es d'extranyar doncs la primera regla: tot home sikh ha de porta un petit punyal per defensarse a si mateix o a un tercer en perill, pero mai per iniciar un atac. 

Kesh. Els homes no han de tallarse MAI el cabell ni la barba. No se si el guru tenia algo contra els perruquers pero el fet es que es va pulir aquest digne gremi d'un plumazo. 

Kanga (pinta). Per no acabar amb els cabells plens de merda, el guru va tenir un gest estetic amb els seus fidels: la obligacio de portar una pinta de fusta. 

Kara (brasalet). Mes regles estetiques: tot sikh ha de portar un brasalet com si les barbes no fossin prou tret de distincio. 

Kachehra (calsotets). Finalment el guru que es va inventar aquesta regla s'ho va marcar molt: tot home sikh ha de portar calsotets de coto. No se si darrera aquest manament hi ha que els sikhs anavem amb tot suelto o les dones sikhs van pressionar per tenir uns homes sexys pero el fet es que un sikh tb es distingeix pels gallumbos. 100% cotton. 

A part de les 5 K's tb destacar que els sikhs son semivegans (no menjen carn ni ous pero si formatge) cosa incomprensible veient la constitucio d'alguns sikhs puretes que stan bastant mes aprop del terma gordaco que qualsevol vegui k hagi vist. Imagino que s'inflaran de pa a dolor...

En fi, els sikhs resulten molt exotics als nostres ulls i personalment la seva simbologia i les seves tradicions m'atrauen bastant mes que les dels hinduistes (acabo amb una estocada a Shiva) que les trobo cutres i grotesques.