La setmana pasada la vem dedicar a Mongolia, un pais on un ters de la poblacio es nomada i sta dispersa entre un extens territori (la densitat de poblacio es la mes baixa del mon: 1.8 persones x km2). Amb akestes condicions no es d'extranyar k l'Estat stigui poc implantat i k els mongols tinguin un esperit d'independencia i llibertat k demostren en el dia a dia d la manera mes quotidiana: stic tallant llenya i m'entren ganes de pixar... Cap problema! Deixo la destral a un costat i pixo alla mateix, me la sua k tingui gent al voltant, no tengo nada k sconder! Que vaig en cotxe i davant tinc un camio k no em dexa passar? No problem, m'obro pas x la cuneta driblant peatons i l'adelanto a l'hora k el pito, puto lento! Osti, stic sopant al meu ger amb invitats i la digestio s'esta fent feixuga, nada colega! Traca de pets i em parteixo davant els comensals! Evidentment soc fan d'aquestes accions fetes x pares de familia, dando ejemplo!
Totes aquestes llicencies se les poden pendre i mes considerant la dura vida k es porta en el ger on poc tens mes enlla del teu rebany de cavalls/cabres/ vaques i la moto (fan dels moteros mongols a lo easy rider). Joder, es que fins i tot els nanos de 8-10 anys ja tenen les mans molt mes curtides k naltrus i ens han donat 1000 voltes en tot tipus de llisons de supervivencia: dsd encendre un foc a montar a cavall.
La nostra expedicio de Nacions Unides (2 sueques, 1 corea i natrus) ha resultat mes exotica k util en els gers on hem conviscut pero l'experiencia ma molat. A on mes podria haver provat la cervesa de cavall o el te de yak? A on mes hauria pogut cagar a pelo enmig de l'estepa veient les estrelles? Si, Mongolia val la pena.
PD: Especifico, Mongolia rural val la pena, Ulan Bataar es una caca.
Estic contenta de saber que t'estas retrobant amb el teu costat més salvatge i primitiu. Cervesa de cavall, cagar enmig de les estrelles... t'envejo. Res comparat amb aquella temptativa de rebeldia enmig del concert d'Alaska.
ResponderEliminar