Bicis, gapos i fritanga

(ara torno a ser komu, seguim sense face ni fotos i publicant els post a cegues)

Xian, 8 del vespre. Al bar del hostel 3 pantalles. A la primera un reportatge xino sobre les meravelles de Corea del Nord. A la segona l'HBO amb una peli d'Al Pacino sobre l'eutenasia. A la tercera un resum dels partits dl Barsa a la champions x un canal xino. Not bad. I davant el Marcel amb posat serios advertintme k kuan anem al Mont Emei k no porti menjar a la motxilla k els micos m la voldran robar. Challenger accepted.

Almenys k hi hagi monos voldra dir k el clima sera calid. No ha sigut fins avui k ens ha arribat la primavera amb una temperatura acceptable abandonant x fi l'anorak. Joder, stic fart del fred a tot arreu i tot i k akesta primera setmana a Xina no ens ha fet ni d lluny el fred de Rusia i Mongolia, tb feia rasca. Entre ahir i avui la temperatura sta pujant a bon ritme conforme ens dirigim al sud de Xina.

Que dir dels zinos i Xina de moment? Dels xinos dir que a diferencia dels russos els hi encanta fer vida al carrer on es dediquen a atropellarte amb la bici, a cuinar i vendre fritanga, a jugar a cartes i sobretot a escupir. Tot aixo ho fan de forma escandalosa: amb la bici o moto piten encara k davant d'ells no hi hagi ningu, tiren les cartes com si tiressin plats i l'escupinada la sents d'una hora lluny i d la persona mes insospotada: una venerable anciana o un potencial pivonazo. Total k els xinesos son un festival de sorolls acompanyats x una olor a fritanga a vegades askerosa consekuencia dels menjars llefiscosos k cuinen com potes de gall o granotes.

A Beijing no tant pero a la poca Xina profunda k hem visitat, als caucasics (sobretot els k som d'ulls i cabells clars) ens miren com si fossim aliens. Els iaios es paren x investigarnos mes detingudament i fa limpressio k davant seu tenen un velociraptor amb minifalda. Els nens es queden flipats i obren els ulls com taronjes (b, tot lo k els hi permeten els seus ulls) a la vegada k et senyalen descaradament. La gent jove i adulta varien entre saludarte amb un hello!, mirarte disimuladament, ferte una foto d'estrangis o directament demanartela. Es... extrany, el k sta clar es k kuan vas pel carrer no passes desaparcebut.

Sobre la Xina k hem vist (Beijing basicament) dir k m'ha sorpres bastant lo avansats k stan. El transport public es excelent i barat, el reciclatge sta forsa implantat i els carrils bici (on tb i circulen les motos) stan d puta mare. Venint de Russia i Mongolia el canvi es encara mes xocant: Beijing li dona 1000 voltes a Moscou o St Petersburg en infrastructura publica i en moltes coses sta a laltura o supera Barna. Es massa d'hora x valorar tant positivament les ciutats xineses i es cert k Datong i Pingyao staven mes destartalades pero Xian tb lestic trobant a l'altura de Beijing i es una ciutat provincial...

Sobre les coses k hem visitat:
Beijing resulta interesant pero sta bastant petat de turistes i aixo k no es temporada alta. La Ciutat Prohibida i el Palau d'Estiu stan prou b, tb ma agradat la frikada de saludar la momia de Mao envoltat d'emocionats camperols i la part de la gran muralla k hem visitat es la canya sobretot pk no hi hem trobat turistes.

Datong, a mig cami entre Mongolia i Beijing, es una perdua de temps. Hi han unes coves budistes i un monestir excavat en una roca pero els monedtirs de Meteora a Grecia o Montserrat mateix stan millor.

Pingyao, una ciutat medieval a mig cami entre Beijing i Xian si k te interes pero la sobreexplotacio turistica l'arruina convertintla en una specie de Lloret on tot el centre historic son hoyels o botigues de souvenirs. Una llastima, suposo que fa uns anus valia mes la pena.

Res mes de moment, dema passarem revista a les tropes de terracota de Xian, a veure k tal...

 Els mongols pixen a qualsevol lloc. Els xinos construeixen muralles i s`hi pixen en elles. Es la diferencia entre el salvatgisme i la civilitzacio.