Segons l'imaginari popular Transilvània és una terra plena de castells, frondosos boscos i vampirs i la veritat és que la cosa no va gens desencaminada excepte pels vampirs. Castells n'hi ha tots els que vulguis: fortificacions romanes, castells medievals, palaus fortificats noucentistes etc. un repertori molt ampli fruit de ser una terra de fronteres on s'han fotut òsties romans i bàrbars, austríacs i otomans o hongaresos i romanesos. De boscos d'avets tampoc en falten, especialment als Càrpats, per on pul·lulen óssos que a vegades baixen als pobles com a barna baixen senglars de Collserola (ja no fa gràcia trobar-te un senglar a la cantonada a lo Robert Barathon, menys un ós). Finalment de vampirs res, el senyor Vlad Tepes de qui s'inspira Dràcula, tot i ser fill de la terra va exercir la seva carrera (empalar turcs) fora de la regió, per gran descans dels transilvans. Tot i això, si que és cert que hi ha quelcom de tètric a Transilvània: hom passeja per pobles deserts i morts amb un temps fred, depressiu i gris i amb un inquietant silenci només trencat de tant en tant pel grallar dels peazo corbs que hi habiten. No cal dir que aquests passejos resulten fascinants oi?
Vampirs no n'hi ha però el que és gitanos, a puñaos. Especialment als pobles més rurals, són majoria i vesteixen molt folkorics. Les dones no disten gaire de les gitanes de barna, amb els seus mocadors i faldes multicolors. Els homes recorden els germans Dalton, americanes i pantalons negres, barrets amples i bigotis importants. Pel que sembla, els romanesos "blancs" els hi tenen el mateix carinyo que els hi pot tenir Garcia Albiol.
Per mi, la gràcia de Transilvania (deixant a part els castells i els boscos que tb molen) ha estat el popurri de cultures que t'hi trobes, al punt de trobar gitanos amb passaport romanès vivint en una casa saxona en un poble de parla hongaresa. Schäasburg, Kronstadt i Hermannstadt podrien ser pobles de la baixa Saxònia però són els noms originals de las ciutats transilvanes que hem visitat: Sighisoara, Brasov i Sibiu. Efectivament, van ser fundades per constructors saxons i poblades per colons magiars, i encara que avui dia la majoria de població és romanesa i gitana, queden bastants vestigis germànics i magiars sobretot en l'arquitectura, en el menjar (gulash hongarès, bones birres) i en el popurri d'esglésies luteranes, catòliques i ortodoxes que hi ha, per cert totes a petar. Pura globalització d'origens medievals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario