(aquest post hauria d`haber stat publicat el 11 de Mars)
Naushki, frontera ruso-mongola. 16.40 a Mongolia, 17.40 a Russia, 10.40 a Badalona. El Marcel i jo stem fent un te per pur aburriment esperant a que aparegui alguna locomotora mongola que relevi la rusa, la qual fa 3h que ens ha abandonat.
En el nostre vago, fins arribar a Nashilk nomes erem el Marcel, jo i una sueca pero ara han pujat uns 20 mongols que segons el que ens han explicat, nomes van a comprar a Mongolia que es mes barat i tornen, com fan els francesos a Espanya. La resta de vagons han marxat juntament amb la locomotora russa, amb el que som un vago solitari en una estacio desertica amb un sol de la ostia, suant a muerte i despres de 6 nits seguides en trens (i x tant sense dutxarnos). Pero mes preocupant que aixo es que sens han acabat les reserves de fuets i magdalenes i nom'es ens queden llaunes de sardina i te.
Aquesta passada nit no se si el tren ha entrat en un portal magic o que pero el paissatge ha canviat radicalment. Ahir marxavem d`Irkutsk a uns -13 C deixant enrrera la frondosa taiga siberiana i ens hem despertat amb un paisatge arid, amb ranxos de vaques dispersos, pols i un Sol de llei: feel like in Far West. Si el canvi es xocant, tambe ho es pensar que aquest paisatge ES encara Russia, tot i que de russos elslaus ja pocs se`n veuen i com a idioma poc s`escolta: Mongolia is coming...
Naushki, frontera ruso-mongola. 16.40 a Mongolia, 17.40 a Russia, 10.40 a Badalona. El Marcel i jo stem fent un te per pur aburriment esperant a que aparegui alguna locomotora mongola que relevi la rusa, la qual fa 3h que ens ha abandonat.
En el nostre vago, fins arribar a Nashilk nomes erem el Marcel, jo i una sueca pero ara han pujat uns 20 mongols que segons el que ens han explicat, nomes van a comprar a Mongolia que es mes barat i tornen, com fan els francesos a Espanya. La resta de vagons han marxat juntament amb la locomotora russa, amb el que som un vago solitari en una estacio desertica amb un sol de la ostia, suant a muerte i despres de 6 nits seguides en trens (i x tant sense dutxarnos). Pero mes preocupant que aixo es que sens han acabat les reserves de fuets i magdalenes i nom'es ens queden llaunes de sardina i te.
Aquesta passada nit no se si el tren ha entrat en un portal magic o que pero el paissatge ha canviat radicalment. Ahir marxavem d`Irkutsk a uns -13 C deixant enrrera la frondosa taiga siberiana i ens hem despertat amb un paisatge arid, amb ranxos de vaques dispersos, pols i un Sol de llei: feel like in Far West. Si el canvi es xocant, tambe ho es pensar que aquest paisatge ES encara Russia, tot i que de russos elslaus ja pocs se`n veuen i com a idioma poc s`escolta: Mongolia is coming...
Quan hom pensa en Russia no pensa en ranxos aixi...
I que tal la sueca? Li vas ballar "Una vaina loca"? jajaja
ResponderEliminarNo em perdo ni un post JM, deu n'hi do com us ho curreu! Ale, a continuar gaudint!!
Óscar, el Virrei.
òstia JR, like in a movie. Perdido en Mongolia... us puc imaginar i flipo. Aneu a comprar provisions que el te és diurètic i les sardines no alimenten gaire. Petons, aventurers :)
ResponderEliminarval a dir k a Mongolia vem menjar de puta mare i ens vem recuperar gastronomicament!
ResponderEliminar