(Envoltat d'un popurrí d'indonesis i guiris abocats recentment a l'orfendat aèria inicio tardiament el relat d'aquest viatge inter-insular)
Transcorreguts els primers dies de viatge ja hem pogut tastar una mica del mundillo indonesi. I el tast val a dir que ha estat agradable. Venint com qui diu de la Índia, m'esperava un país similar, bastant fet caldo amb un tràfic infernal i edificis a mig caure, i no. Les infraestructures són bastant dignes, existeixen aceres i fins i tot semàfors. M'esperava també una avorrida dieta d'arròs amb salses picants i en canvi tenen una bona varietat de fideus, carns, peix i marisc encara que també una absurda mania de no posar mai forquilla i ganivet sinó forquilla amb cullera fent que tallar un tros de carn o peix esdevingui una llarga operació quirúrgica. Respecte la gent, resulta ser bastant simpàtica i oberta, amb un anglès precari però entendible i sense ganes d'agobiar ni timar (molt) al guiri. Vaja, res a veure amb els indis. I és que les comparacions són odioses però val a dir que Indonèsia m'ha tret en una setmana el mal sabor de boca que portava de la Índia (excepte del Ladakh i Kerala).
Però parlem de Java, que és on hem passat la primera setmana del viatge, bastant a contra-rellotge. Sospito que Java sona més a programa informàtic que a illa però resulta ser ni més ni menys que l'illa més poblada del món, amb la "friolera" de 140 milions de persones. Sortejant les lletges i populoses ciutats javaneses, hem anat a parar a Yogjakarta on hi ha temples majetes que recorden la meva estimada Ankgor Wat i més a l'est hem fet diversos trekkings lights entre volcans i cràters. A destacar el trekking nocturn que hem fet a Ijjen on a part de creuar paisatges marcians hem passat una mica de fred, cosa que no podrem passar més en aquest viatge excepte en els aeroports i transports públics on la temperatura de l'aire acondicionat sembla estar programada per algun indonesi molt sàdic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario