Arribar a Kuta, capital del petardeo australià a Bali, i veure's envoltat de McDonalds i Zaras a 24h d'estar passant-les putes entre volcans i sulfurs enmig de la nit ha estat un shock important. Bruts, cansats i fent pudor a sofre, hem abraçat les meravelles facilones del parc temàtic que és el sud de Bali. Hem entrat de ple en seu joc a base de platja, surf, arak i festa i fins i tot ens hem permès el luxe de saltar-nos un control policial anant amb moto. I es que a Kuta sembla que tot està permès mentre siguis guiri i tinguis dòlars.
Després d'alguns dies de desfase, hem optat per anar a l'interior de l'illa, a Ubud, on suposadament es percep més tranquil·litat. I encara que efectivament es respira més calma, no deixa de ser un altre parc temàtic enfocat aquest cop al turisme familiar.
Podria estar rajant sobre com s'ha vengut tota Bali al guiri però ja m'esperava una illa molt explotada al turisme i encara així val la pena visitar-la per la seva singular cultura hinduista (inundant els carrers de petites ofrenes de flors i caramels), els seus paisatges de postal, les balineses (també de postal) ...i pel cochinillo que ens hem jalat a Ubud! I si a dia d'avui, amb la costa infestada de surfistes i d'australians borratxos i l'interior ocupat per families de guiris xinesos, Bali encara convens, m'hagués agradat visitar-la fa 40 anys per llavors seria l'òstia, De fet, sospito que pel nord de l'illa, actualment encara trobes aquesta Bali de Cuéntame que en algun altre viatge espero fer.
Més contrariat m'ha deixat la petita illa de Nusa Lembongan de la qual teniem expectatives de trobar-la poc explocada i tot i que no és Bali, no es queda curta. Platges maques que recorden les de la Costa Brava però també masses resorts.
Descrites les illes, descrivim la seva gent. Els balinesos (i lembongans) són gent desperta, pràctica i oberta i força més honrada i sincera del que es podria esperar d'una illa que es lucra amb el guiri. M'atreviria a dir també que el seu nivell de vida és dels més alts d'Indonèsia i és per això que molts indonesis emigren a Bali en busca d'una millor feina. Malgrat l'obertura a l'exterior, convserven conserven bastant les tradicions, amb un hinduisme a la balinesa sense castes i amb la dona participant de ple a la societat. Els homes porten un elegant mocador al cap i una faldilla-tovallola envers de pantalons. Les dones malauradament han perdut el costum d'anar amb les tetes al aire com feien fa mig segle i vesteixen estil occidental. Als balinesos els hi encanta fer volar estels, els quals estan molt currats. També són adictes a les motos i als petardos (com la majoria d'indonesis) i s'intueix que els hi molen les baralles de galls (n'hi ha molts a tot arreu i estan bastant tarats, cantant a les 3 de la matinada, per exemple). En definitiva, són gent que no els hi falta de res i que han trobat un bon equilibri entre el negoci i contacte turístic i la seva vida de sempre. I això no és poc.
Baralles de galls: s'intueixen pero no es veuen. Potser massa hardcores pels guirs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario