lunes, 12 de marzo de 2012

Més enllà del Volga

(aquest sera el primer de 3 posts escrits durant els dies del transiberia, publicats dsd Mongolia, i per cortesia del hostel sense fotos degut a la merda de velocitat)

La Rusia europea s`acaba. Vale, aqui el fred ja es nota amb forsa, la policia es menys nombrosa i mes passota i els russos modernos han desaparescut dels carrers. Vejam el que hem vist per la Rusia profunda:

KAZAN, banyada pel riu Volga, va ser una emblematica ciutat tatara (mongols europeus) conquerida per Ivan el Terrible en una gesta que pels russo es podria comparar a la captura de Constantinopla per part dels turcs. Pero la Kazan actual poc te d`aquest glorios passat: es tracta de la ciutat mes pobre i destartalada que hem visitat i de tatars, mes aviat pocs malgrat ser la capital de la Republica Autonoma del Tartistan. Mes que el kremlin de la ciutat, impresiona el Volga en toa su lujuria y esplendor i totalment congelat.

EKATERINBURG, tercera ciutat rusa en nombre d`habitants i primera plasa asiatica que trepitjem, es troba just atravessats els Urals. Mes parcs (congelats) i menys trafic que a Moscou pero poc a visitar a part d`una esglesia dedicada a l`ultim tsar afusellat no molt lluny de la ciutat.

Passat Ekaterinburg hem entrat a Siberia, estepa blanca salpicada per rius congelats, arbres despullats i llarguissims trens de carbo o gas. El transiberia ha fet parades mes aviat curtes a Omsk, Barbinsk, Novosibirsk i Krasnoyarsk, ciutats totalment industrials d`ensa que Stalin hi va traslladar l`industria de Ucrania al principi de l`operacio Barbaroja.

A Irkutsk, el mati ens ha rebut amb uns agradables -25 C apareixent escarxa a tot arreu, bigoti meu inclos. IRKUTSK es una ciutat forsa tranquila amb molta casa de fusta, molta penya buriata (http://es.wikipedia.org/wiki/Buriatos) i molta naturalesa a la vista. Des d`Irkutsk hem visitat el llac Baikal parcialment congelat, una estampa que m`ha recordat mes a un desert de sal que no a un llac. Es veu que es un lloc de domingueo pels russos que staven per alla fent-se els machos tirant-se aigua freda rmig despullats o fent barbacoes familiars a -10 C com si stiguessin a 30 C a la platja de Caldetes...

El Tsar i la seva Sacra Familia ens acompanyen en tot moment. Que la llum de Russia ens protegeixi!

4 comentarios:

  1. Molt bé ja heu donat senyals de vida, el que encara no sabem son els horaris que porteu, segons tinc entès a Ulab Bataor +7 que a Catalunya. Ja anireu informant sobre la marxa, abrigueu-vos força, ja os queda menys per anar amb xancletes.

    Jordi

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Ok, deu nido el trajecte que heu fet ara ja esteu en terres dels que volien ser conqueridors però que mai van poder travessar la gran muralla Xinesa.

    ResponderEliminar
  4. Hey¡¡ com va Mongòlia és veritat que per on passava el cavall de Ghengis Khan no tornava a créixer l'herba.
    Cuida't molt, petons
    Núria

    ResponderEliminar