Khmeristan

Avui dia Cambodja es un petit regne amb carreteres sense asfaltar, frequents talls de llum i purria occidental pseudohippy deambulant pels carrers en busca de alcohol barat. Pero hi va haver un temps on els khmers (cambodjans) partien la pana al sudest asiatic. Parlo del Imperi Khmer (802-1431), Estat que abarcava del delta del Mekong a Birmania dominant poles com els vietnamites i els thai. Com tot Imperi amb cert cache, el khmer ens ha deixat per la posteritat un bon nombre de restes arqueologiques (especialment de la capital imperial, Angkor) que els cambodjans actuals les han fet simbols nacionals i les han explotat tot el que han pogut. El resultat de aixo es que la Cambodja actual viu del seu passat tant en sentit economic (pel turisme) com en sentit espiritual. A Cambodja no trobaras un Mao o un Ho Chi Minh presidint el salo familiar, hi trobaras el temple de Angkor Wat recordant aquest glorios passat. I la veritates que recorrent amb bici la antiga ciutat de Angkor i els temples adjacents et dones compte que allo era quelcom mes que un assentament iberic i que la invasio de la jungla no ha fet mes que embellir les restes. Bueno, queda clar que Angkor ma encantat no?

No he estat a la India pero Cambodja mi recorda. Al Vietnam la influencia xinesa es notava amb forsa i molts menjars i costums co seure de cuclilles eren identics. De Vietnam a Cambodja la cosa canvia bastant. Els cambodjans son molt molt morenos, alguns casi negres i no sembla que tinguin manies al respecte com si passa al Vietnam. Els seus ulls no son gaire rasgats, no tiren gapos i sasseuen amb el cul a terra. El trafic tambe es diferent, no es veuen tantes motos pero si mes cotxes, apareixen els tuk tuks i matreviria a dir que condueixen millor. El alfabet cambodja es un simil del sanscrit. Gent morena, tuk tuks, sanscrit... si, Cambodja te sabor indi.

En quant al paissatge sembla que tota Cambodja es una plana estil sabana mentre que al nordoest (per Angkor) mes tirant a jungla. La aigua no falta, i com tambe passa al Vietnam, els rius mes tontos deixarien en ridicul el Ebre. Si pel sud de Vietnam fa xafogor, a Cambodja ja es un festival de suor sigui la hora que sigui: a les 7 del mati el Sol pica com si fossin les 14 i per les nits el termometre no baixa dels 30. Per combatir aquest infern ens hem abocat definitivament al xute de batuts de fruites, variats i baratos.

 Khmer Rouge Style

Autopsia d`un vietnamita

Levantarse de buena mañana, tomar un zumito de aguacate y hacer unos tiros. Si, aquesta ha sigut la jornada d`avui. Que entrenyable es compartir mig cargador d`AK-47 amb una familia india, pare i fill. Pero avui parlarem de coses mes globals, parlarem dels vietnamites.

A primera vista, no sembla haver-hi diferencies entre un xino i un vietnamita pero si n`hi han i bastantes:

Llengua. Els vietnamites parlen com si fossin anecs: el 90% del vocabulari vietnamita son silabes amb 2 vocals de les quals una es la u amb lo que repeteixen constantment cua, mua, cau, cou, tau etc. No m`avala cap estudi linguistic pero es el que sento quan escolto vietnamita pel carrer.

Fisic. Alguns vietnamites arriben a ser molt machos i poden fardar d`un petit bigotet o fins i tot una mini barba, cosa que cap xino pot arribar a tenir. Tambe poden tenir el cabell bastant canos i fins i tot blanc, cosa que costa veure a Xina. Son encara mes tirilles i baixets que els xinos, pateixo pk no caiguin a dins del wc quan van a cagar...

Estetica. Si a Xina era facil distingir, urbanites, camperols, modernos, pijos etc, aqui al Vietnam costa molt mes. Primer pk no es veuen tribus urbanes ben definides; segon pk realment no sembla haver-hi gaire diferencia de classes socials; i tercer perque la frontera entra ciutat i camp es molt ambigua: sembla que tots treballin al camp pero a la vegada tinguin una paradeta de bocates al barri. Tots els nens van amb uniformes escolars mentre que els nois van bastant garrulillos, amb cadenikas de plata i anells de segell.
Com passava a Europa fa un segle, sta molt mal considerat estar moreno ja que s`identifica amb que treballes al camp i ets pobre, i per tant, especialment les noies, intenten evitar el Sol. Evitar el Sol al Vietnam es com intentar evitar la neu a Russia, pero ho intenten com poden. Aixi, veus a les noies que van amb moto tapades amb casi gurkas, fins l`extrem de portar mitjons amb sabates de taco, mascares o guants. A la que s`en va el Sol, comensa el despelote i adopten un vestuari mes normal per la calor que fot.

Aficions. No ser fins a quin punt es una aficio o una necessitat pero els vietnamites els hi tenen molt de carinyo a les motos. Si a Mongolia sent un marrec aprens a montar a cavall, aqui fan el mateix amb la moto. I un cop hi saben anar ja no baixen d`ella. Es molt surrealista veure families senceres montades en una sola moto (4 ocupants), avis amb pijama to locos amb la moto o penya portanti neveres. Tot es posible en una moto vietnamita.
Com els xinesos, tb son molt fans dels karaokes i del te, pero aquest ultim sel foten amb gel, no calent. Tambe fan molta vida al carrer pero bastant diferent que la dels xinesos. Si els xinesos ho cuinaven tot al carrer i passaven la ostia d`hores alla jugant a cartes o escacs xinesos, els vietnamites son mes de cuinar a dins, menjar a fora i fer una llarga sobretaula prenent sucs de fruita, menjant pipes o fent siestas. Afortunadament, no son aficionats a escopir a tort i a dret, gracies.

Hello sir! L`habit mes extes entre la poblacio vietnamita es intentar estafar el maxim possible als guiris i crec que ho aconsegueixen bastant, encara que per nosaltres resulti iguament baratissim. A diferencia dels xinos que suden bastant, els venedors vietnamites stan molt al loro dels guiris k passen al seu voltant i no es cansen d`oferir coses encara que ja te les hagin ofert fa 5 min quan tels havies tornat a creuar, si, es agobiant. En el tema transport hi ha montada una mafia important i t`ho posen molt dificil per intentar buscar un transport alternatiu. En canvi, es molt facil moure`t per Vietnam en el dia a dia pk tothom sap angles i tot esta indicat pel turista.

En fi, gent bastant diferent que els xinos, mes de cara a la pela del guiri i amb altres manies i costums.
I fins aqui ha donat de si Vietnam, dema ens embarcarem i remontarem el Mekong fins arribar a Cambotja i ballar el que tots espereu.... 

 Segons sembla, les siestes vietnamites es poden fer en hores de feina...

Siempre nos quedara Hoi An

Saigon. 21:30. Stic suant com un porc per molt k el ventilador que tinc darrere em refresqui la meva recremada nuca. Olor a incens del petit altar budista de la familia del hostel. Soroll a palillos picant contra tassons, la casera sta sopant arros. Internet accesible i rapid, anem-ho a aprofitar.

Dema si tinc temps, exposare les meves reflexions sobre Vietnam i els vietnamites en aquestes dues setmanes que portem per aqui. Avui parlare dels llocs on hem estat:

Vem comensar a Sapa, on segons els vietnamites fa un fred de collons i cal anar abrigats. Ejem... vale, no fa tanta calor com a la resta del pais, pero d`aqui a fred... tinc el presentiment que tot el que baixa de 20 graus ja es fred per aquesta gent... En fi, Sapa es una regio muntanyosa i relativament tranquila amb un temps plujos i molta, MOLTA boira a lo Silent Hill. Si ho combinem amb la penya que va amb mocadors per tapar boca i nas i sombreros xinos a mi em feia la sensacio d`estar en un escenari de Mortal Kombat, ergo bona presa de contacte amb Vietnam.

Hanoi, bon stage per adaptarse a la locura de trafic motociclero vietnamita pero poc mes a fer.

La Bahia dels Dragons i l`illa de Cat Ba va star b, imagineu-vos illes selvatiques estil Jurassic Park on envers de trobar-te velociraptors et trobes guiris i blatodeus. Ara mateix us preguntareu que son els blatodeus. Queda molt culte pero la veritat es que son les cucaraches, k acabo de buscar el nom en catala per wikipedia i em surt aquest. El cas, cucaratxes (queda millor aixi, amb tx k es molt catala) n`hi ha a a tot Vietnam pero per llavors encara no ho sabiem. Pel record queda una dramatica escena del Marcel i servidor en kayak intentant no embarrancar amb una roca, pur Titanic. Mes ens va valdre pk per l`aigua flotaven unes meduses molt maques.

De Hoi An que direm sino que ens vem trobar amb la Maria, que ens va fer de traductora i guia per aquests mons salvatges? La ciutat en si no te res mes que algunes platges interessants pero la companyia va ser grata i vem tastar tota la gastronomia local que fins llavors havia sudat de provar al deixarme enmirallar per kebabs a 70 centims d`euro i bocates d`ous ferrats a 50. A Hoi An vaig fer-me el primer bany de l`any que despres de passar-les putes i fredes per Russia i Mongolia s`agraeeix moltisim. Aigua neta i poca gent aixi k aprovada la platja.

Amb llagrimes als ulls i gran tristesa al cor, els nostres camins es tornaren a separar, ella marxaria al nord de Vietnam per descobrir les destinacions per nosaltres ja practicades, natrus marxavem a Qui Nhon que intueixo que en vietnamita vol dir "Cyber Nen" pk es aixo l`unic que hi havia: multitud de coles, universitats, nens i teenagers i moltissims cybers on aquests susodichos feien campana per jugar al Counter. A part d`aixo es una ciutat extranya. En principi es una ciutat platjera i hotelera pero de turistes poquissims i de guiris encara menys, ha sigut l`unic lloc del Vietnam on la gent et mirava raro i et saludava amb el tipic "hello", com feien els xinos que no havien vist mai blanquets pel seu poble. Les platjes, de lo milloret, vem anar a una davant del Barri dels Leprosos on em vaig banyar sol, sota l`atenta mirada d`alguns pescadors (i alguns leprosos).

I ara stem a Saigon, on retornem a les multituds de Hanoi pero amb un clima molt mes caloros i humid (no baixem dels 30 durant el dia). Hem fet unes interessants visites al Palau de la Reunificacio (antiga seu del govern sur vietnamita i que s`ha conservat tal qual dsd la rendicio d`aquests el 1975) i al Museu de la Guerra on deixen com es mereixen als yankies. Dema seguirem el subidon triunfalista amb els tunels del Vietcong...

3 acomodadors en proces de quedar gambes i iaia cuinera enfoten-se

Oda a la colonitzacio francesa

Es sabut que el menjar xines m`agrada i que per Ali Bei poden confirmar k soc un gran fan del plat 36. Pero joder, despres de 3 setmanes menjant noodles, arros, verduretes picants i panotxes acabes fins els cullons. La varietat d`aliments dels supers xinos telita: una stanteria de noodles, una stantaria de tes, una de galetetes|fruits secs i una de "embotits". Dius bueno, amb la de tes i galetetes et pots fer un bon berenar.... si? tens tots els tes que vulguis pero oblidat de posari sucre pk ni saben k es, el te sol aixi k et fots les galetetes (galetetes amb sabor pepinillo) amb aigua calenta practicament. Be... provem amb la d`embotits a veure que tenim? ahhh que interesant!! potetes de gall embassades al buit!! frankfurts x menjar crus i caps d`ocellets en su salsa! I like it.

Vist el panorama als supers, millor es menjar en les paradetes ambulants, clar que molts cops tampoc saps k et fotis a jutjar per la imaginativa gamma d`animals penjats que hom podia veure als mercats... Si te la sua d`on procedeix la xixa tens davant una amplia i barata oferta a Xina:

Noodles, tofu i arrossos amb totes les varietats de salses (picants) que vulguis.
Creps amb galeta cruixent a dins.
Pinxitos de carns mes que dubtoses.
Cuina Hui (els Hui son els xinos musulmans i fan menjar centre-asiatic, el k aki fan els pakis: kebabs)
Panotxes, castanyes i moniatos.
Fruita tropical (sobretot pinya, platans i mandarines)

La predominancia d`unes o altres paradetes varia en funcio de la regio on stas, per exemple a Xian com hi ha una amplia comunitat Hui, es mes normal trobar aquesta cuina i al sur de Xina, abunden les paradetes de fruita tropical. El principal problema de les paradetes es que hi ha motla cosa que fresca fresca no pinta, i star exposada tot el dia al fum (i a les escopinades) de les ciutats no ajuda.


En tot cas la cuina xinesa provada a Xina tampoc m`ha tret la son i m`ha cremat una mica. Millor aixo si que el monoton i penos menjar rus (rus i de gran part d`Europa)  pero per exemple, la carn a Mongolia dona mil voltes a tots els plats carnics xinos. No ho se, coses mes espectaculars que al nostre Ali Bei tampoc he tastat. Mes rares segur, mes bones no ho tinc tant clar, b pel nostre xino almenys...

El que si tinc clar es que he tingut una renaixensa gastronomica a Vietnam. Anar a un super i poder comprar pate, tonyina, llet, fins i tot una miserable baguette. Ahir em vaig emocionar al fotrem un got de llet amb sucre i galetes maria. El Marcel menja pizzes i hamburgueses a la vegada. Cremes de carbasso, ous ferrats, croissants, pa d`all!! Em sap molt de greu admetreu pero els francesos ven fer un bon treball aqui, gastronomicament parlant. I les aportacions que els gavatxos van fer en menjar es mesclen amb la cultura gastronomica autoctona (similar a la del sur de Xina: arrossos, peix, carn de porc...) creant curiosos i interessants apats a un ridicul preu (els menus en zona turistica costen 3-4 euros). Y que asi sea.

Tapetes xines fregides al moment. Not bad.

De moniatos a mandarines

Sur de Xina. Paissatges d`arrossars, bambus i bufals d`aigua mentre el cel raja i tu sues. Xinos amb barret de xino portant mandarines amb una balansa tipicament xina. Si, la iconografia tipica que tenim els occidentals de la Xina es el verd i fluvial Sur i no l`arid Nord.

I que hem fet del sur a part de la ja esmentada Emei Shan? Doncs primer vem parar a Fenghuang, poble k seria el resultat de mesclar l`estampa romantica de Girona amb el petardisme guiri de Lloret de Mar. Tot i estar a petar de turistes, a diferencia de Pingyao, Fenghuang em va molar sobretot per la vidilla nocturna que te el poble la qual vaig poder compartir amb autoctons al mes pur estil xino: karaoke, partides de daus i birres aigualides i molt gasoses. La seguent parada, va ser Sanjiang un poblet completament oposat a Fenghuang molt tranquil i sense turisme en el cual el Marcel i servidor vem fer un m'itic sopar de 6 plats amb pizza, carns, arrossos i pebrots picants. L`empatx encara ens dura. La resta de dies els hem passat bastant de relaz a la provincia de Guangxi (Camarilla de Guangxi forever) voltant amb bici, mirant pelis cutres de kung fu i seguint amb atencio el campionat nacional femeni d`halterofilia, un planazo com veieu.

Aixo es el que ens esperava despres del mitic sopar...

2 misteris sense resoldre queden en el nostre pas per Xina:

1. Els hi dona gustillo als xinos seures de cuclilles estil caganer envers de posar el cul al terra o cadira? Es un esport nacional casi tant extes com escupir....

2. Quina mena de pacte tenen o van tenir Xina i els alemanys? Pk tots els carrers stan plagats de Volkswaguens Santana negres??

Emei, la montanya de los simios

(escrit la nit del dijous 29)

Monestir de Huayan. Probablement a bastanta altitud. L`habiten un monjo budista, dos cuineres i un gos. Hostes: una parella xinesa i jo. Habitacio: una gelida cela amb 2 llits, un escriptori i un termo amb aigua calenta. Pur peregrinatge a una de les montanyes sagrades del budisme: la montanya Emei. A Xina existeixen 4 montanyes sagrades budistes i Emei Shan (shan vol dir montanya) es sagrada pk en ocasions dsd la cima es pot veure una especie d`aureola que es considerava la crida de Buda per anar al cel, i quan aquesta aureola apareixia, desenes de peregrins es tiraven al buit dsd la cima en busca de la pau celestial.

La meva intencio en principi no es tirarme al buit sino explorar la montanya (varies en realitat) k es al k me dedicat avui i el que em dedicare dema. El clima a Emei es casi subtropical, amb molt de verd i molta humitat. A les parts baixes de la montanya hi ha bastant turista xinorri pero conforme vas pujant van desapareixent i en parts del trajecte he stat 2h sense creuarme amb ningu. Occidentals nomes n`he vist 2 en tot el dia, m`encanta. Els xinos amb qui m`he trobat aixi com molts cartells no paren d`advertir que al loro amb els monos, que et roben el menjar, la motxilla etc. Tot acollonit me armat amb una canya de bambu i me emparanoiat amb el mes minim soroll al meu voltant pero la veritat es que els pocs monos que he vist o han suat de mi o s`han amagat al veurem.

A part de monos Emei Shan sta ple de temples o mes aviat ermites budistes. He suat bastant de veureles ja que totes son igual: amb 3 budes representant el passat, el present i el futur; un seguit de personatges frikis com guerrers amb 3 ulls, dracs o geishes zombies que protegeixen els budes; i multitud de baretes d`incens per honrarlos a tots plegats. Lo que realment mola d`Emei Shan son els llocs remots com el monestir on stic ara o la barraca-parada de fideus on he dinat; en certa manera em recorda a Mongolia quan stavem en plena estepa. Pero potser la sensacio de star en un lloc perdut es mes forta ara, pk stic sol por esos mundos.

(No he tirat x la cima al Marcel, s`ha kedat a la falda de la montanya i dema esperem retrobar-nos o haurem de canviar el titol del blog x 2 hombres y 2 destinos).

El Monestir Huayan, refugi per una nit plujosa. Si m`hi arribo a quedar 100 envers d`una nit ara segur que seria un gran mestre shaolin.