Sur de Xina. Paissatges d`arrossars, bambus i bufals d`aigua mentre el cel raja i tu sues. Xinos amb barret de xino portant mandarines amb una balansa tipicament xina. Si, la iconografia tipica que tenim els occidentals de la Xina es el verd i fluvial Sur i no l`arid Nord.
I que hem fet del sur a part de la ja esmentada Emei Shan? Doncs primer vem parar a Fenghuang, poble k seria el resultat de mesclar l`estampa romantica de Girona amb el petardisme guiri de Lloret de Mar. Tot i estar a petar de turistes, a diferencia de Pingyao, Fenghuang em va molar sobretot per la vidilla nocturna que te el poble la qual vaig poder compartir amb autoctons al mes pur estil xino: karaoke, partides de daus i birres aigualides i molt gasoses. La seguent parada, va ser Sanjiang un poblet completament oposat a Fenghuang molt tranquil i sense turisme en el cual el Marcel i servidor vem fer un m'itic sopar de 6 plats amb pizza, carns, arrossos i pebrots picants. L`empatx encara ens dura. La resta de dies els hem passat bastant de relaz a la provincia de Guangxi (Camarilla de Guangxi forever) voltant amb bici, mirant pelis cutres de kung fu i seguint amb atencio el campionat nacional femeni d`halterofilia, un planazo com veieu.
2 misteris sense resoldre queden en el nostre pas per Xina:
1. Els hi dona gustillo als xinos seures de cuclilles estil caganer envers de posar el cul al terra o cadira? Es un esport nacional casi tant extes com escupir....
2. Quina mena de pacte tenen o van tenir Xina i els alemanys? Pk tots els carrers stan plagats de Volkswaguens Santana negres??
I que hem fet del sur a part de la ja esmentada Emei Shan? Doncs primer vem parar a Fenghuang, poble k seria el resultat de mesclar l`estampa romantica de Girona amb el petardisme guiri de Lloret de Mar. Tot i estar a petar de turistes, a diferencia de Pingyao, Fenghuang em va molar sobretot per la vidilla nocturna que te el poble la qual vaig poder compartir amb autoctons al mes pur estil xino: karaoke, partides de daus i birres aigualides i molt gasoses. La seguent parada, va ser Sanjiang un poblet completament oposat a Fenghuang molt tranquil i sense turisme en el cual el Marcel i servidor vem fer un m'itic sopar de 6 plats amb pizza, carns, arrossos i pebrots picants. L`empatx encara ens dura. La resta de dies els hem passat bastant de relaz a la provincia de Guangxi (Camarilla de Guangxi forever) voltant amb bici, mirant pelis cutres de kung fu i seguint amb atencio el campionat nacional femeni d`halterofilia, un planazo com veieu.
Aixo es el que ens esperava despres del mitic sopar...
2 misteris sense resoldre queden en el nostre pas per Xina:
1. Els hi dona gustillo als xinos seures de cuclilles estil caganer envers de posar el cul al terra o cadira? Es un esport nacional casi tant extes com escupir....
2. Quina mena de pacte tenen o van tenir Xina i els alemanys? Pk tots els carrers stan plagats de Volkswaguens Santana negres??
No hay comentarios:
Publicar un comentario