Levantarse de buena mañana, tomar un zumito de aguacate y hacer unos tiros. Si, aquesta ha sigut la jornada d`avui. Que entrenyable es compartir mig cargador d`AK-47 amb una familia india, pare i fill. Pero avui parlarem de coses mes globals, parlarem dels vietnamites.
A primera vista, no sembla haver-hi diferencies entre un xino i un vietnamita pero si n`hi han i bastantes:
Llengua. Els vietnamites parlen com si fossin anecs: el 90% del vocabulari vietnamita son silabes amb 2 vocals de les quals una es la u amb lo que repeteixen constantment cua, mua, cau, cou, tau etc. No m`avala cap estudi linguistic pero es el que sento quan escolto vietnamita pel carrer.
Fisic. Alguns vietnamites arriben a ser molt machos i poden fardar d`un petit bigotet o fins i tot una mini barba, cosa que cap xino pot arribar a tenir. Tambe poden tenir el cabell bastant canos i fins i tot blanc, cosa que costa veure a Xina. Son encara mes tirilles i baixets que els xinos, pateixo pk no caiguin a dins del wc quan van a cagar...
Estetica. Si a Xina era facil distingir, urbanites, camperols, modernos, pijos etc, aqui al Vietnam costa molt mes. Primer pk no es veuen tribus urbanes ben definides; segon pk realment no sembla haver-hi gaire diferencia de classes socials; i tercer perque la frontera entra ciutat i camp es molt ambigua: sembla que tots treballin al camp pero a la vegada tinguin una paradeta de bocates al barri. Tots els nens van amb uniformes escolars mentre que els nois van bastant garrulillos, amb cadenikas de plata i anells de segell.
Com passava a Europa fa un segle, sta molt mal considerat estar moreno ja que s`identifica amb que treballes al camp i ets pobre, i per tant, especialment les noies, intenten evitar el Sol. Evitar el Sol al Vietnam es com intentar evitar la neu a Russia, pero ho intenten com poden. Aixi, veus a les noies que van amb moto tapades amb casi gurkas, fins l`extrem de portar mitjons amb sabates de taco, mascares o guants. A la que s`en va el Sol, comensa el despelote i adopten un vestuari mes normal per la calor que fot.
Aficions. No ser fins a quin punt es una aficio o una necessitat pero els vietnamites els hi tenen molt de carinyo a les motos. Si a Mongolia sent un marrec aprens a montar a cavall, aqui fan el mateix amb la moto. I un cop hi saben anar ja no baixen d`ella. Es molt surrealista veure families senceres montades en una sola moto (4 ocupants), avis amb pijama to locos amb la moto o penya portanti neveres. Tot es posible en una moto vietnamita.
Com els xinesos, tb son molt fans dels karaokes i del te, pero aquest ultim sel foten amb gel, no calent. Tambe fan molta vida al carrer pero bastant diferent que la dels xinesos. Si els xinesos ho cuinaven tot al carrer i passaven la ostia d`hores alla jugant a cartes o escacs xinesos, els vietnamites son mes de cuinar a dins, menjar a fora i fer una llarga sobretaula prenent sucs de fruita, menjant pipes o fent siestas. Afortunadament, no son aficionats a escopir a tort i a dret, gracies.
Hello sir! L`habit mes extes entre la poblacio vietnamita es intentar estafar el maxim possible als guiris i crec que ho aconsegueixen bastant, encara que per nosaltres resulti iguament baratissim. A diferencia dels xinos que suden bastant, els venedors vietnamites stan molt al loro dels guiris k passen al seu voltant i no es cansen d`oferir coses encara que ja te les hagin ofert fa 5 min quan tels havies tornat a creuar, si, es agobiant. En el tema transport hi ha montada una mafia important i t`ho posen molt dificil per intentar buscar un transport alternatiu. En canvi, es molt facil moure`t per Vietnam en el dia a dia pk tothom sap angles i tot esta indicat pel turista.
En fi, gent bastant diferent que els xinos, mes de cara a la pela del guiri i amb altres manies i costums.
I fins aqui ha donat de si Vietnam, dema ens embarcarem i remontarem el Mekong fins arribar a Cambotja i ballar el que tots espereu....
A primera vista, no sembla haver-hi diferencies entre un xino i un vietnamita pero si n`hi han i bastantes:
Llengua. Els vietnamites parlen com si fossin anecs: el 90% del vocabulari vietnamita son silabes amb 2 vocals de les quals una es la u amb lo que repeteixen constantment cua, mua, cau, cou, tau etc. No m`avala cap estudi linguistic pero es el que sento quan escolto vietnamita pel carrer.
Fisic. Alguns vietnamites arriben a ser molt machos i poden fardar d`un petit bigotet o fins i tot una mini barba, cosa que cap xino pot arribar a tenir. Tambe poden tenir el cabell bastant canos i fins i tot blanc, cosa que costa veure a Xina. Son encara mes tirilles i baixets que els xinos, pateixo pk no caiguin a dins del wc quan van a cagar...
Estetica. Si a Xina era facil distingir, urbanites, camperols, modernos, pijos etc, aqui al Vietnam costa molt mes. Primer pk no es veuen tribus urbanes ben definides; segon pk realment no sembla haver-hi gaire diferencia de classes socials; i tercer perque la frontera entra ciutat i camp es molt ambigua: sembla que tots treballin al camp pero a la vegada tinguin una paradeta de bocates al barri. Tots els nens van amb uniformes escolars mentre que els nois van bastant garrulillos, amb cadenikas de plata i anells de segell.
Com passava a Europa fa un segle, sta molt mal considerat estar moreno ja que s`identifica amb que treballes al camp i ets pobre, i per tant, especialment les noies, intenten evitar el Sol. Evitar el Sol al Vietnam es com intentar evitar la neu a Russia, pero ho intenten com poden. Aixi, veus a les noies que van amb moto tapades amb casi gurkas, fins l`extrem de portar mitjons amb sabates de taco, mascares o guants. A la que s`en va el Sol, comensa el despelote i adopten un vestuari mes normal per la calor que fot.
Aficions. No ser fins a quin punt es una aficio o una necessitat pero els vietnamites els hi tenen molt de carinyo a les motos. Si a Mongolia sent un marrec aprens a montar a cavall, aqui fan el mateix amb la moto. I un cop hi saben anar ja no baixen d`ella. Es molt surrealista veure families senceres montades en una sola moto (4 ocupants), avis amb pijama to locos amb la moto o penya portanti neveres. Tot es posible en una moto vietnamita.
Com els xinesos, tb son molt fans dels karaokes i del te, pero aquest ultim sel foten amb gel, no calent. Tambe fan molta vida al carrer pero bastant diferent que la dels xinesos. Si els xinesos ho cuinaven tot al carrer i passaven la ostia d`hores alla jugant a cartes o escacs xinesos, els vietnamites son mes de cuinar a dins, menjar a fora i fer una llarga sobretaula prenent sucs de fruita, menjant pipes o fent siestas. Afortunadament, no son aficionats a escopir a tort i a dret, gracies.
Hello sir! L`habit mes extes entre la poblacio vietnamita es intentar estafar el maxim possible als guiris i crec que ho aconsegueixen bastant, encara que per nosaltres resulti iguament baratissim. A diferencia dels xinos que suden bastant, els venedors vietnamites stan molt al loro dels guiris k passen al seu voltant i no es cansen d`oferir coses encara que ja te les hagin ofert fa 5 min quan tels havies tornat a creuar, si, es agobiant. En el tema transport hi ha montada una mafia important i t`ho posen molt dificil per intentar buscar un transport alternatiu. En canvi, es molt facil moure`t per Vietnam en el dia a dia pk tothom sap angles i tot esta indicat pel turista.
En fi, gent bastant diferent que els xinos, mes de cara a la pela del guiri i amb altres manies i costums.
I fins aqui ha donat de si Vietnam, dema ens embarcarem i remontarem el Mekong fins arribar a Cambotja i ballar el que tots espereu....
Segons sembla, les siestes vietnamites es poden fer en hores de feina...
Feliç diada a tots dos, interessant Vietnam pel que veig. Que segueixi bé el viatge.
ResponderEliminar