viernes, 20 de abril de 2012

Siempre nos quedara Hoi An

Saigon. 21:30. Stic suant com un porc per molt k el ventilador que tinc darrere em refresqui la meva recremada nuca. Olor a incens del petit altar budista de la familia del hostel. Soroll a palillos picant contra tassons, la casera sta sopant arros. Internet accesible i rapid, anem-ho a aprofitar.

Dema si tinc temps, exposare les meves reflexions sobre Vietnam i els vietnamites en aquestes dues setmanes que portem per aqui. Avui parlare dels llocs on hem estat:

Vem comensar a Sapa, on segons els vietnamites fa un fred de collons i cal anar abrigats. Ejem... vale, no fa tanta calor com a la resta del pais, pero d`aqui a fred... tinc el presentiment que tot el que baixa de 20 graus ja es fred per aquesta gent... En fi, Sapa es una regio muntanyosa i relativament tranquila amb un temps plujos i molta, MOLTA boira a lo Silent Hill. Si ho combinem amb la penya que va amb mocadors per tapar boca i nas i sombreros xinos a mi em feia la sensacio d`estar en un escenari de Mortal Kombat, ergo bona presa de contacte amb Vietnam.

Hanoi, bon stage per adaptarse a la locura de trafic motociclero vietnamita pero poc mes a fer.

La Bahia dels Dragons i l`illa de Cat Ba va star b, imagineu-vos illes selvatiques estil Jurassic Park on envers de trobar-te velociraptors et trobes guiris i blatodeus. Ara mateix us preguntareu que son els blatodeus. Queda molt culte pero la veritat es que son les cucaraches, k acabo de buscar el nom en catala per wikipedia i em surt aquest. El cas, cucaratxes (queda millor aixi, amb tx k es molt catala) n`hi ha a a tot Vietnam pero per llavors encara no ho sabiem. Pel record queda una dramatica escena del Marcel i servidor en kayak intentant no embarrancar amb una roca, pur Titanic. Mes ens va valdre pk per l`aigua flotaven unes meduses molt maques.

De Hoi An que direm sino que ens vem trobar amb la Maria, que ens va fer de traductora i guia per aquests mons salvatges? La ciutat en si no te res mes que algunes platges interessants pero la companyia va ser grata i vem tastar tota la gastronomia local que fins llavors havia sudat de provar al deixarme enmirallar per kebabs a 70 centims d`euro i bocates d`ous ferrats a 50. A Hoi An vaig fer-me el primer bany de l`any que despres de passar-les putes i fredes per Russia i Mongolia s`agraeeix moltisim. Aigua neta i poca gent aixi k aprovada la platja.

Amb llagrimes als ulls i gran tristesa al cor, els nostres camins es tornaren a separar, ella marxaria al nord de Vietnam per descobrir les destinacions per nosaltres ja practicades, natrus marxavem a Qui Nhon que intueixo que en vietnamita vol dir "Cyber Nen" pk es aixo l`unic que hi havia: multitud de coles, universitats, nens i teenagers i moltissims cybers on aquests susodichos feien campana per jugar al Counter. A part d`aixo es una ciutat extranya. En principi es una ciutat platjera i hotelera pero de turistes poquissims i de guiris encara menys, ha sigut l`unic lloc del Vietnam on la gent et mirava raro i et saludava amb el tipic "hello", com feien els xinos que no havien vist mai blanquets pel seu poble. Les platjes, de lo milloret, vem anar a una davant del Barri dels Leprosos on em vaig banyar sol, sota l`atenta mirada d`alguns pescadors (i alguns leprosos).

I ara stem a Saigon, on retornem a les multituds de Hanoi pero amb un clima molt mes caloros i humid (no baixem dels 30 durant el dia). Hem fet unes interessants visites al Palau de la Reunificacio (antiga seu del govern sur vietnamita i que s`ha conservat tal qual dsd la rendicio d`aquests el 1975) i al Museu de la Guerra on deixen com es mereixen als yankies. Dema seguirem el subidon triunfalista amb els tunels del Vietcong...

3 acomodadors en proces de quedar gambes i iaia cuinera enfoten-se


1 comentario:

  1. que guaaai!!!!!!
    com us cuideuuu!
    que mona la maria! :)

    ResponderEliminar