Saigon. 21:30. Stic suant com un porc per molt k el ventilador que tinc darrere em refresqui la meva recremada nuca. Olor a incens del petit altar budista de la familia del hostel. Soroll a palillos picant contra tassons, la casera sta sopant arros. Internet accesible i rapid, anem-ho a aprofitar.
Dema si tinc temps, exposare les meves reflexions sobre Vietnam i els vietnamites en aquestes dues setmanes que portem per aqui. Avui parlare dels llocs on hem estat:
Vem comensar a Sapa, on segons els vietnamites fa un fred de collons i cal anar abrigats. Ejem... vale, no fa tanta calor com a la resta del pais, pero d`aqui a fred... tinc el presentiment que tot el que baixa de 20 graus ja es fred per aquesta gent... En fi, Sapa es una regio muntanyosa i relativament tranquila amb un temps plujos i molta, MOLTA boira a lo Silent Hill. Si ho combinem amb la penya que va amb mocadors per tapar boca i nas i sombreros xinos a mi em feia la sensacio d`estar en un escenari de Mortal Kombat, ergo bona presa de contacte amb Vietnam.
Hanoi, bon stage per adaptarse a la locura de trafic motociclero vietnamita pero poc mes a fer.
La Bahia dels Dragons i l`illa de Cat Ba va star b, imagineu-vos illes selvatiques estil Jurassic Park on envers de trobar-te velociraptors et trobes guiris i blatodeus. Ara mateix us preguntareu que son els blatodeus. Queda molt culte pero la veritat es que son les cucaraches, k acabo de buscar el nom en catala per wikipedia i em surt aquest. El cas, cucaratxes (queda millor aixi, amb tx k es molt catala) n`hi ha a a tot Vietnam pero per llavors encara no ho sabiem. Pel record queda una dramatica escena del Marcel i servidor en kayak intentant no embarrancar amb una roca, pur Titanic. Mes ens va valdre pk per l`aigua flotaven unes meduses molt maques.
De Hoi An que direm sino que ens vem trobar amb la Maria, que ens va fer de traductora i guia per aquests mons salvatges? La ciutat en si no te res mes que algunes platges interessants pero la companyia va ser grata i vem tastar tota la gastronomia local que fins llavors havia sudat de provar al deixarme enmirallar per kebabs a 70 centims d`euro i bocates d`ous ferrats a 50. A Hoi An vaig fer-me el primer bany de l`any que despres de passar-les putes i fredes per Russia i Mongolia s`agraeeix moltisim. Aigua neta i poca gent aixi k aprovada la platja.
Amb llagrimes als ulls i gran tristesa al cor, els nostres camins es tornaren a separar, ella marxaria al nord de Vietnam per descobrir les destinacions per nosaltres ja practicades, natrus marxavem a Qui Nhon que intueixo que en vietnamita vol dir "Cyber Nen" pk es aixo l`unic que hi havia: multitud de coles, universitats, nens i teenagers i moltissims cybers on aquests susodichos feien campana per jugar al Counter. A part d`aixo es una ciutat extranya. En principi es una ciutat platjera i hotelera pero de turistes poquissims i de guiris encara menys, ha sigut l`unic lloc del Vietnam on la gent et mirava raro i et saludava amb el tipic "hello", com feien els xinos que no havien vist mai blanquets pel seu poble. Les platjes, de lo milloret, vem anar a una davant del Barri dels Leprosos on em vaig banyar sol, sota l`atenta mirada d`alguns pescadors (i alguns leprosos).
I ara stem a Saigon, on retornem a les multituds de Hanoi pero amb un clima molt mes caloros i humid (no baixem dels 30 durant el dia). Hem fet unes interessants visites al Palau de la Reunificacio (antiga seu del govern sur vietnamita i que s`ha conservat tal qual dsd la rendicio d`aquests el 1975) i al Museu de la Guerra on deixen com es mereixen als yankies. Dema seguirem el subidon triunfalista amb els tunels del Vietcong...
Dema si tinc temps, exposare les meves reflexions sobre Vietnam i els vietnamites en aquestes dues setmanes que portem per aqui. Avui parlare dels llocs on hem estat:
Vem comensar a Sapa, on segons els vietnamites fa un fred de collons i cal anar abrigats. Ejem... vale, no fa tanta calor com a la resta del pais, pero d`aqui a fred... tinc el presentiment que tot el que baixa de 20 graus ja es fred per aquesta gent... En fi, Sapa es una regio muntanyosa i relativament tranquila amb un temps plujos i molta, MOLTA boira a lo Silent Hill. Si ho combinem amb la penya que va amb mocadors per tapar boca i nas i sombreros xinos a mi em feia la sensacio d`estar en un escenari de Mortal Kombat, ergo bona presa de contacte amb Vietnam.
Hanoi, bon stage per adaptarse a la locura de trafic motociclero vietnamita pero poc mes a fer.
La Bahia dels Dragons i l`illa de Cat Ba va star b, imagineu-vos illes selvatiques estil Jurassic Park on envers de trobar-te velociraptors et trobes guiris i blatodeus. Ara mateix us preguntareu que son els blatodeus. Queda molt culte pero la veritat es que son les cucaraches, k acabo de buscar el nom en catala per wikipedia i em surt aquest. El cas, cucaratxes (queda millor aixi, amb tx k es molt catala) n`hi ha a a tot Vietnam pero per llavors encara no ho sabiem. Pel record queda una dramatica escena del Marcel i servidor en kayak intentant no embarrancar amb una roca, pur Titanic. Mes ens va valdre pk per l`aigua flotaven unes meduses molt maques.
De Hoi An que direm sino que ens vem trobar amb la Maria, que ens va fer de traductora i guia per aquests mons salvatges? La ciutat en si no te res mes que algunes platges interessants pero la companyia va ser grata i vem tastar tota la gastronomia local que fins llavors havia sudat de provar al deixarme enmirallar per kebabs a 70 centims d`euro i bocates d`ous ferrats a 50. A Hoi An vaig fer-me el primer bany de l`any que despres de passar-les putes i fredes per Russia i Mongolia s`agraeeix moltisim. Aigua neta i poca gent aixi k aprovada la platja.
Amb llagrimes als ulls i gran tristesa al cor, els nostres camins es tornaren a separar, ella marxaria al nord de Vietnam per descobrir les destinacions per nosaltres ja practicades, natrus marxavem a Qui Nhon que intueixo que en vietnamita vol dir "Cyber Nen" pk es aixo l`unic que hi havia: multitud de coles, universitats, nens i teenagers i moltissims cybers on aquests susodichos feien campana per jugar al Counter. A part d`aixo es una ciutat extranya. En principi es una ciutat platjera i hotelera pero de turistes poquissims i de guiris encara menys, ha sigut l`unic lloc del Vietnam on la gent et mirava raro i et saludava amb el tipic "hello", com feien els xinos que no havien vist mai blanquets pel seu poble. Les platjes, de lo milloret, vem anar a una davant del Barri dels Leprosos on em vaig banyar sol, sota l`atenta mirada d`alguns pescadors (i alguns leprosos).
I ara stem a Saigon, on retornem a les multituds de Hanoi pero amb un clima molt mes caloros i humid (no baixem dels 30 durant el dia). Hem fet unes interessants visites al Palau de la Reunificacio (antiga seu del govern sur vietnamita i que s`ha conservat tal qual dsd la rendicio d`aquests el 1975) i al Museu de la Guerra on deixen com es mereixen als yankies. Dema seguirem el subidon triunfalista amb els tunels del Vietcong...
3 acomodadors en proces de quedar gambes i iaia cuinera enfoten-se
que guaaai!!!!!!
ResponderEliminarcom us cuideuuu!
que mona la maria! :)